Venera 4
De Viquipèdia
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
La Venera 4 fou llançada en una Tyazheliy Sputnik (67-058B) el 12 de juny de 1967 a les 02:40 UTC, amb la missió de realitzar estudis atmosfèrics directes. El 18 d'octubre d'aquell any entrà en l'atmosfera de Venus i alliberà una càpsula amb dos termòmetres, un baròmetre, un altímetre, un analitzador de densitat atmosfèrica, 11 analitzadors de gasos i dos emissors de radiofreqüència. El mòdul principal duia un magnetòmetre, detectors de raigs còsmics, espectròmetres centrats en les línies Lyman-alfa per a detectar hidrogen i oxigen atòmics i trampes per a partícules carregades. La càpsula retornà senyals cap a la Terra i obrí un sistema de paracaigudes fins a una altura de 24,96 km, moment en què es perdé la comunicació. El lloc estimat d'aterratge es troba al voltant de 19° N – 38° E.
La Venera 4 fou la primera sonda en aconseguir realitzar una anàlisi in situ de l'ambient d'un altre planeta. Proporcionà la primera anàlisi química de l'atmosfera de Venus, demostrant que està formada bàsicament per diòxid de carboni i un petit percentatge de nitrogen. Tot i que la càpsula no assolí la superfície, proporcionà els primers mesuraments directes de la temperatura, que demostraren que Venus és extremadament calent i que l'atmosfera era molt més densa que el que s'esperava.
Programa Venera | |
1VA | Venera 1 | Venera 2 | Venera 3 | Venera 4 | Venera 5 | Venera 6 | Venera 7 Venera 8 | Venera 9 | Venera 10 | Venera 11 | Venera 12 | Venera 13 i 14 | Venera 15 i 16 |