Vegetació psamòfila
De Viquipèdia
La vegetació psamòfila és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.
Les plantes que formen part d'aquest tipus de vegetació tenen adaptacions diverses que els permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. D'altra banda, sovint han de desenvolupar una tolerància a la salinitat, sobretot a les platges i dunes litorals, on el mar aporta grans quantitats de sal.
De forma característica, es reconeixen a les costes sorrenques dels Països Catalans, tres grans tipus de vegetació psamòfila:
[edita] La vegetació de la platja o front dunar
Són comunitats vegetals herbàcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt reduït d'espècies, però altament especialitzades, de forma que no es troben enlloc més que en aquests ambients litorals.
Són característiques d'aquest tipus de vegetació el Jull de platja (Elymus farctus), el Rave de mar (Cakile maritima) o l'Esporobolus (Sporobolus pungens).
[edita] La vegetació de les crestes de les dunes
Són comunitats herbàcies, obertes i majoritàriament baixes, tot i que les condicions rigoroses però matitzades respecte a la pltaja o el front dunar, permeten un major desenvolupament d'aquestes comunitats. La biodiversitat hi és molt més remarcable, tot i que segueixen sense trobar-s'hi espècies no especialment adaptades a aquest entorn.
En són característiques plantes com el Borró (Ammophila arenaria), el Melgó marí (Medicago marina), la Lleterassa de platja (Euphorbia paralias), el Lliri de mar (Pancratium maritimum), la Campaneta de mar (Calystegia soldanella), etc.
[edita] La vegetació de reraduna
Les comunitats de reraduna ja presenten algunes espècies arbustives com la Bufalaga marina (Thymelaea hirsuta) o una subespècie litoral d'Ungla de gat (Ononis natrix ramosissima). Són doncs comunitats més denses i altes, que varien molt la seva composició florística en funció de la microtopografia de la reraduna.
Són característiques d'aquest ambient, a banda de les anteriorment citades, la Creuadeta marina (Crucianella maritima), la Silene de platja (Silene nicaensis), el Timó marí (Teucrium polium dunense]], el Panical marí (Eryngium maritimum), etc
L'habitat d'aquest tipus de vegetació pateix a les nostres contrades una forta pressió antròpica, lligada a la urbanització del litoral i la sobrefreqüentació de les platges. És per això que resten poques mostres d'aquestes comunitats vegetals a les costes sorrenques dels Països Catalans. Pel que fa a Catalunya, tan sols en resten mostres destacables al Golf de Roses, la Platja de Pals, Torredembarra i el Delta de l'Ebre.
