Vélez-Màlaga
De Viquipèdia
Vélez-Màlaga és un municipi de la província de Màlaga, a Espanya, capital de la comarca de l'Axarquia. Gaudeix del títol de ciutat des de 1487.
Superfície: 156,36 km²
Població: 64.919 habitants (32.578 dones i 32.371 homes). Dades censals INE gener 2005; 57.458; 28.462 homes i 28.995 dones (dades censals de 2002)
Gentilici: Veleny/a.
Alcalde: Antonio Souvirón PSOE.
Patrons: La nostra Senyora dels Remeis i Sant Sebastià.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
[edita] Situació i comunicacions
Limita amb els municipis de: al nord amb La Viñuela i Canillas de Aceituno, al nordest amb Sedella i amb Arenas, a l'est amb Algarrobo, al sud amb el mar Mediterrani, a l'oest amb Rincón de la Victòria i amb Macharaviaya, Benamocarra i Iznate, al nord-oest amb Almáchar i Benamargosa.
L'enclavament de Llacs està envoltat al nord amb Sayalonga, a l'est amb Torrox, al sud amb el mar Mediterrani, i a l'oest amb Algarrobo.
Vélez-Màlaga té un aeròdroo (l'aeroport de la Axarquia), i un port pesquer.
L'autovia del Mediterrani la creua per la meitat.
Connectada amb la carretera nacional 340.
Autobusos: urbà, Vélez a Màlaga, Vélez a Nerja, Vélez a Almayate i Vélez a Caleta. Els horaris de l'urbà és de 1 cada 27 minuts.
Tramvia en projecte, el trajecte és des de l'església de San Andrés fins al Parc Jurado Lorca (del Sud al Centre de Vélez), i es té prevista la seva ampliació cap al Nord també.
[edita] Pedanies
Almayate, Benajarafe, Cajiz, Caleta de Vélez, Xilxes, El Capitá, Lagos, Las Puertas, Los Pepones, Mezquitilla, Trapiche, Triana, Torre del Mar i Valle-Niza.
[edita] Barris urbans
[edita] Nord
- Barrio del Pilar
- Barrio Barcelona
[edita] Centre Històric
- La Villa
- La Fortaleza
- La Gloria
- Arroyo de San Sebastián
- San Francisco
[edita] Est
- Carretera de Arenas
- Camino de Algarrobo
- El Limonar
[edita] Centre
- Pueblo Nuevo de la Axarquía "Carabanchel"
- La Mata
- Real Bajo
- Barrio de La Legión
- Capuchinos
- Camino viejo de Málaga
[edita] Sud (Torre del Mar)
- Viña-Málaga
- El Faro
- Paseo de Larios
- El Tomillar
- Las Malvinas
Torre del Mar encara s'hi considera pedania per motius soci-polítics.
[edita] Il·lustres oriünds
- María Zambrano, filòsofa
- Fernando Ferro, futbolista
- Evaristo Guerra, artista pintor
- Federico Vahey, ministre de Gracia i Justícia de Isabel II d'Espanya.
[edita] Cultura
Religiosament esglésies catòliques repartides per tot el municipi (Les Clares, Santa María, San Juan, San Antonio de Pàdua, San Andrés, Santa Ana, Les Carmelites, San Francisco....) ; hi ha un temple budista (Karma Guen), així com Testimonis de Jehová, l'Església Evangèlica. No hi ha cap mesquita ni sinagoga.
Hi ha l'ermita de Sant Sebastià, en estat ruïnós, propietat de l'ajuntament, el qual no te intencions de restaurar-la. Anteriorment, a expropiació per l'ajuntament, era un corral de cabres el qual s'hi permetia l'accés i es conservava.
No té cap museu.
A finals de setembre i principis d'octubre celebra la Real Fira de San Miguel, la festa més important del municipi. Altres fires : Veladilla el Carmen, Santiago i Santa Ana
També cal destacar la seva Setmana Santa, una de les festes més importants d'Andalusia.
Entre novembre i desembre es celebra "Una tardor de vinyetes. Jornades de còmic a Vélez-Màlaga".
Destaca la gran vida nocturna d'aquesta petita localitat. El punt de reunió de la nit ho constituïxen els pubs en la part sud de la localitat, situada al costat del mar. En el passeig marítim és on la joventut es reuneix per les nits.
[edita] Història
Els fenicis s'assenten de la costa de Vélez en el segle VIII adC, com es documenta en els centres urbans de Toscans i Chorreras.
L'ocupació romana està documentada en diferents jaciments, destacant la ciutat marítima de Maenoba (Turó del Mar).
Al segle XIII, al costat de la ciutat existien nuclis rurals (alqueries) que es van convertir en els nuclis humans fonamentals per a l'explotació agrícola del mitjà, com són Almayate, Benajarafe, Pedupel, Cajiz, Iberos, etc.
Entre els segles XII i XVI ens deixen el seu testimoniatge de la ciutat i de la seva creixent importància, autors menjo Idrisi, Abulfeda, Ibn Battuta i Abd-al-Basit.
La ciutat es va rendir davant el rei Ferran el Catòlic el 27 d'abril de 1487, entrant el dia 3 de maig per la porta de Granada i passant a consagrar les mesquites existents, sent el seu últim alcalde nazarí Abul Cassin Benegas, i el seu primer alcalde cristià el corregidor Diego Arias.
Els habitants nazarís van ser expulsats, en virtut d'una capitulació generosa que els va permetre marxar amb béns mobles, i van ser substituïts per cristians vells procedents de la Baixa Andalusia, Extremadura, Murcia i Castella.
Després de la seva reconquesta de Torre del Mar per part de les tropes cristianes va ser cedida a Ruiz López de Toledo, qui rebutja l'oferiment i la dona, al seu torn, a la ciutat de Vélez-Màlaga.
1503, es segrega Torrox.
1571, el rei Carlos I d'Espanya, amb caràcter de perpetuïtat la possessió de Torre del Mar a Vélez.
1640, Frigiliana, es converteix en vila (municipi independent, des de llavors).
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Vélez-Màlaga (castellà)
- Imatge Satèlit Google Maps (castellà)
