Unió Esportiva Lleida
De Viquipèdia
| Nom oficial | Unió Esportiva Lleida |
| Any de fundació | 1939 |
| Estadi | Camp d'Esports |
| Dimensions | 102X68 metres |
| Aforament | 13.031 espectadors |
| Socis (2003) | 1.700 |
| Samarreta | Blava |
| Pantaló | Blanc |
 |
 |
La Unió Esportiva Lleida és el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els primers clubs de la ciutat
A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels que es té constància foren el Montserrat (1913), dels germans maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 neix l'Associació Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputàven els seus partits al camp de Mart.
El 1918 veu la llum el que serà millor club dels 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.
També el anys 20 trobem el Dependents FC (1922, d'inspiració gremial i vida breu), el FC Lleidatà (obrerista, format per membres de l'antic Metalúrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes), el Lleida FC (1923, pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatarrec) i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres (de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip dels rics) desaparegut el 1939.
Altres equips lleidatans de menor importància són el CF Ilerda, el Núria, el Sporting, l'Atlètic i l'A.E.M. de Lleida (1927). El 1930, el Lleida FC passa a anomenar-se Club Esportiu Joventut, desapareixent el 1935.
[edita] La UE Lleida
En acabar la guerra el futbol lleidatà incia una reorganització. El 1939, elements del AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lérida Balompié. El primer partit fou contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marcà Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experimentà una gran progressió i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El 1944 l'AEM es separa del Balompié. D'altra banda, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompié tenia més socis i millor plantilla, el Leridano disposava de més diners i del 'Camp d'Esports'. Finalment, el 9-3-1947 ambdós clubs es fusionaran per esdevenir Unió Esportiva Lleida, que mantindrà la samarreta blava i pantalons blancs del Balompié. En fou primer president Eduard Estadella.
Des de 1939 a 1943 el club juga a categories regionals. Posteriorment passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconsegueix l'ascens a Segona Divisió i l'any següent a Primera on juga la temporada 1950-51 en la que no podrà mantenir la categoria.
A la decàda dels noranta el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a Primera Divisió. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la Unió Esportiva va aconseguir triomfs històrics davant el Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1 i davant el Reial Madrid Club de Futbol al Camp d'Esports de Lleida. El Barça seria el campió però el Lleida tornaria a perdre la categoria. Des d'aleshores s'ha mantingut entre Segona i Segona B.
[edita] Palmarès
- 1 cop campió de Segona Divisio (1992-93)
- 2 cops campió de Segona Divisió B (1989-90, 2003-04)
- 3 cops campió de Tercera Divisió (1948-49, 1963-64, 1964-65)
[edita] Temporades
Fins l'any 2006 el club ha militat 2 vegades a Primera Divisió, 24 a Segona, 14 a Segona B i 18 vegades a Tercera Divisió.
|
|
|
[edita] Himne
Un pas endavant (pic de mans)
Quan surten al camp (pic de mans)
Jugadors i afecciósenten els colors
la senyera i la sardana junten els cors
Un crit fort al vent (pic de mans)
segre i sentiment (pic de mans)
les banderes volen, son la força de la unió
i la grada esclata amb passió...
Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lussió
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor !!
Un revolt al so (pic de mans)
quan marquem un gol (pic de mans)
jugadors i afecció senten els colors
la senyera i el segrià junten els cors
Blau al firmament (pic de mans)
i un aplaudiment (pic de mans)
som la Terra Ferma, l'orgull de la nació
i la gent exclama amb passió...
Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lussió
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor !!
