Unió Catalanista
De Viquipèdia
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil que atemptava contra el dret català. El 1892 es van aprovar les Bases de Manresa. El 1893 va celebrar assemblea a Reus, el 1894 a Balaguer, i el 1895 a Olot. El 1897 va modificar els estatuts i van entrar noves associacions, agrupacions, periòdics i particulars. La direcció es dividia en dos sectors, un poc polititzat agrupat al entorn de La Renaixença, i un altre mes polític encapçalat per Enric Prat de la Riba. Aquest darrer es va separar de la Unió el 1899 i va formar el Centre Nacional Català sota la presidència de Narcís Verdaguer i Callís. El Centre va tenir un gran èxit a les eleccions del 1901 a les que van concórrer col·ligats amb la Unió Regionalista. La Unió va fer llavors una Assemblea a Terrassa en la que es va decidir entrar en política i es va demanar el concert econòmic. El 1903 va assolir la presidència Domènec Martí i Julià que l'orientà cap a l'esquerra. Martí va deixar la presidència el 1906 però la va tornar a ocupar el 1914. El 1916 Martí va proposar la dissolució que no fou acceptada i va deixar el grup. Des de llavors la Unió gairebé va desaparèixer. El 1932 va obtenir un escó al Parlament de Catalunya. Es va dissoldre en esclatar la guerra d'Espanya.
