Tiberi Semproni Grac
De Viquipèdia
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius Graccus) fou un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre juntament amb el seu germà Gai Semproni Grac.
[edita] Biografia
Se sap que va actuar com qüestor de l'exèrcit a l'Hispània Citerior quan era procònsol Gai Hostili Mancí (cap a 137 aC) i va afavorir el tractat de pau amb Numància, després no respectat pel Senat.
Tiberi Grac, va ser elegit tribú de la plebs el 10 de desembre de l'any 134 aC, i va proposar una llei (anomenada lex Sempronia agraria) que permetia a l'Estat confiscar tots els terrenys de l'ager publicus sense indemnitzar a qui els posseïa a títol d'ocupació (encara que es respectaven els arrendaments fets per l'Estat). Els ocupants de bona fe conservarien cinc-centes iugera (126 hectàrees) amb dues-centes cinquanta iugera addicionals per cada fill, i tot això a títol de propietat plena perpètua. Si no n'hi hagués serien indemnitzats. També s'indemnitzarien les millores, edificis i plantacions. Les terres que així revertissin a l'Estat serien repartides en lots de trenta yugades, i distribuïdes entre ciutadans romans o bé entre ciutadans d'altres ciutats aliades de Roma situades a Itàlia, en arrendament perpetu i hereditari, a canvi de cultivar-les i pagar una renda (modica) al Tresor. Es crearen triumvirs encarregats de la seva execució i elegits anualment en les assemblees per tribus (comitia tributa). Els triumvirs decidirien els litigis, quan la discussió fora si la propietat era de l'Estat o era d'un particular (els segles passats amb el sistema d'ocupació feia difícil distingir entre terres particulars pròpies i terres administrades en règim d'ocupació). El repartiment es faria fins a exhaurir l'ager publicus i si no era suficient el Tresor Romà adquiriria nous terrenys a particulars per a repartir-los.
L'aristocràcia s'oposava a aquesta llei, en ser qui detenia, sovint sense dret, la major part del ager publicus, o almenys les millors terres. Els senadors i grans propietaris (possessores) es van alarmar i van mostrar la seva oposició.
L'altre tribú de la plebs, Marc Octavi, col·lega de Tiberi Grac, va oposar el seu veto a la llei. Per això Tiberi va fer votar la destitució del seu col·lega per una assemblea composta bàsicament, el dia de la votació, pels pagesos empobrits que havien acudit per recolzar la llei. Sense l'oposició del tribú Octavi, la llei va ser votada i aprovada, i Tiberi Grac, el seu germà Gai i Api Claudi Pulcre (sogre de Tiberi) van ser nomenats triumvirs. Durant un any els triumvirs van portar a terme la seva feina, però al concloure el seu mandat Tiberi va voler ser reelegit. El Senat es va oposar i va mobilitzar a l'oposició, provocant-se lluites del carrer en les quals va morir Tiberi.
Va ser patent l'oposició de l'aristocràcia al repartiment de terres. Els rics posseïdors de terres no volien cedir part de les seves propietats als Proletarii, però la raó principal de l'oposició consistia que moltes terres que inicialment eren de l'Estat, amb el temps s'havien transmès onerosament (és a dir s'havien venut a canvi de diners) i els seus posseïdors actuals tenien títols que no sempre eren títols d'ocupació (si bé en el dret romà la propietat de l'Estat no prescrivia mai i menys per l'existència de títols injustos). Altres causes d'oposició era l'exclusió del repartiment de qui no tenia la ciutadania, el que entressin en el repartiment terres de les ciutats aliades, i l'oposició no sol dels grans posseïdors romans sinó també dels propietaris locals mitjans. D'altra banda les Assemblees no podien cobrir un acte il·legal com la destitució d'un tribú, eliminant el seu dret de veto. A les assemblees per tribus i assemblees per centúries concorrien pocs ciutadans, que en realitat solien votar qualsevol cosa que els fora presentada pel magistrat convocant (en les assemblees per cúries, trenta líctors representaven al poble i votaven també qualsevol cosa que els fora proposta, és a dir que es limitaven a assentir les propostes del convocant). Al comicis els anaven suplantant els contiones o concilii (el contio o concilium consistia que un magistrat convocava al poble i li donava a conèixer la Llei que havia de presentar-se a futurs comicis, i le demanava el seu suport; en el consell votaven tots els assistents, dels quals molts no eren ciutadans romans, i havia fins i tot estrangers de països llunyans i esclaus; encara que no eren decisoris van acabar sobreposant-se al Comicis i prenent decisions). La llei de repartiment de terres o llei Semprònia va seguir en vigor i va permetre que la petita propietat camperola es recuperés a Itàlia i que augmentés la població capaç de servir a l'exèrcit. Però el repartiment es va estendre a terrenys del ager publicus que havien estat cedits a ciutats aliades i a porcions que detentaban ciutadans llatins. El 129 aC es va treure als triumvirs el seu poder decisori en els litigis greus, atribuint-se als cònsols. Des d'aleshores les funcions dels triumvirs van decaure i el repartiment efectiu es va paralitzar.
