Thyra de Dinamarca
De Viquipèdia
Thyra de Dinamarca, princesa de Hannover i duquessa de Cumberland (Copenhaguen 1853 - Gmunden (Àustria) 1933). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que esdevingué princesa de Hannover, duquessa de Brunsvic i Lüneburg a més a més de princesa del Regne Unit i de duquessa de Cumberland a través del seu matrimoni amb el cap de la casa reial dels Guelfs, el duc Ernest August de Hannover.
Nascuda a la ciutat de Copenhaguen el 29 de setembre de 1853 essent filla del llavors príncep hereu i després rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. La princesa Thyra era germana del rei Frederic VIII de Dinamarca, del rei Jordi I de Grècia, de la princesa Alexandra de Dinamarca i de la tsarina Maria F'dorovna.
La princesa rebé una educació burgesa a la cort d'Amelianborg i ben aviat se sentí atreta per un jove oficial de la Marina danesa de nom Wilhelm Marka de qui quedà embarassada. La criatura fou donada en adopció i l'oficial després de mantenir una tormentosa entrevista amb el rei Cristià IX se suicidà. La princesa fou enviada a Atenes on contragué el tifus i fou enviada a Roma a recuperar-se.
De tornada a Copenhaguen començaren els preperatius per casar-la. Malgrat que els pares de la princesa no eren especialment rics les seves magnífiques connexions familiars atragueren nombrosos pretendents entre els quals destaquen el rei Guillem III dels Països Baixos i el príncep Artur del Regne Unit. En ocasió d'una trobada entre la reina Victòria I del Regne Unit i la princesa aquesta en digué: "Té uns ulls molt bonics però mai havia vist una boca tan lletja, sense cap mena de barbeta i amb un nas aplastat. A més a més les seves celles són gruixudes però, almenys, camina dreta malgrat que els seus moviments no tinguin cap mena de gràcia".
A Roma la princesa havia conegut el príncep Ernest August de Hannover fill de l'ex-rei Jordi V de Hannover i de la princesa Maria de Saxònia-Altenburg. El príncep que vivia en un daurat exili austríac era l'hereu de la secular casa dels Guelfs. Els problemes per concretar el casament foren molt importants i bàsicament protagonitzats per Alemanya que es negava a retornar el patrimoni dels Hannover mentre aquests no renunciessin a les seves pretensions sobre el pais. Sis llargs anys costà solucionar tots els conflictes i si això pogué ésser així fou gràcies a la germana de Thyra, la princesa de Gal·les.
El casament se celebrà a Copenhaguen l'any 1878 i la parella s'instal·là a la Vil·la Salzkammergut de Gmunden a l'Alta Àustria. La parella fou coneguda amb el nom de ducs de Cumberland que era el títol anglès que els Hannover tenien. La parella tingué cinc fills:
- SAR la princesa Maria Lluïsa de Hannover, nada el 1879 a Gmunden i morta el 1948 a Castell de Salem. Es casà amb el príncep Maximilià de Baden.
- SAR el príncep Jordi Guillem de Hannover, nat el 1880 a Gmunden i mort el 1912 en un accident automobilístic a Brandenburg.
- SAR la princesa Alexandra de Hannover, nada el 1882 a Gmunden i morta el 1965 a Glücksburg. Es casà amb el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin.
- SAR el príncep Ernest August de Hannover, nat el 1887 a Penzing, prop de Viena, i mort el 1953 a Hannover. Es casà amb la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.
La parella conformà un matrimoni feliç, ben rebut per tota la reialesa europa visitaren assiduament les corts anglesa, danesa, grega i russa. Gmunden esdevingué un nou centre de la reialesa europea.
A partir de l'any 1913 amb el matrimoni del príncep hereu i la princesa Victòria Lluïsa de Prússia, els ducs de Cumberland tornaren a residir momentàniament a les seves residències alemanyes de Blackenburg i Marienburg malgrat tot mai abandonaren del tot Gmunden i allà residiren de nou després de la derrota alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
La princesa Thyra morí l'any 1933 a Gmunden esdevinguen l'última filla viva dels reis danesos i símbol d'una època ja passada, en paraules seves "...fa tant, tant temps de tota aquella època".
La princesa Victòria Lluïsa de Prússia la definí: " La duquessa Thyra era una dona petita, elegant i eficient, amb uns ulls proverbialment bonics malgrat que reflexaven una expressió una mica trista. Se l'estimava immediatament".
