Talcott Parsons

De Viquipèdia

Talcott Parsons (13 de desembre de 1902 – 8 de maig de 1979), va ser un sociòleg nordamericà.

Va náixer al si d'una familia reformista de Colorado, en la que el pare era un pastor protestant que pertanyia al Social Gospel, un moviment purità i reformista. Talcott Parsons va estudiar a l'Amherst College (Massachusetts), on es va interessar per la biologia i la medicina; de fet, la seua construcció conceptual sociològica li deu molt a aquestes dues àrees de coneixement. També manifestà, però, un gran interés per la filosofia i l'ambient familiar l'empentava cap a les preocupacions sociològiques, així que quan va tindre l'oportunitat es va traslladar a la London School of Economics. Va ser allà on l'impactaren els treballs de l'antropòleg Bronislaw Malinowski, que basava les seues investigacions en un plantejament funcionalista. Poc després es traslladà a Heidelberg on treballà sobre l'obra de Karl Marx, Max Weber i Werner Sombart. Però va ser, sobretot, Max Weber qui més va interessar el jove Parsons, la qual cosa el portà a assistir a cursos sobre la filosofia d'Immanuel Kant i del neokantisme. El 1927 va ingressar al cos de professors de la Universitat de Harvard, tot i que, per les seues diferències amb Pitirim A. Sorokin, no va consolidar la seua plaça fins el 1936. El 1949 va ser nomenat president de l'Associació Americana de Sociologia. I el 1956 va assumir la direcció del Departament de Relacions Socials i va formar un equip interdisciplinar en que participaren psicòlegs, antropólegs i sociòlegs.

Parsons va ser el màxim exponent de l'funcionalisme estructural i la seua obra va hegemonitzar la discussió sociològica durant tota la segona posguerra mundial fins a la dècada dels anys 70. El seu treball es va centrar en l'intent d'elaborar una teoria general de la societat que continguera tots els seus elements constitutius (econòmics, polítics, culturals...). Els principals elements de la seua teoria podem resumir-los en: 1) Una sociologia deductiva en la forma, conceptualment precisa, amb capacitat per mostrar els lligams lògics entre els elements analítics i els fets empírics. 2) Un concepció voluntarista de l'acció social com a element central de la sociologia. 3) La recerca dels camins que motiven l'acció social en el marc d'una estructura de relacions i interaccions, i que Parsons situava en el que va anomenar orientacions normatives. 4) Una lluita contra el reduccionisme en les ciències socials, ja que l'acció social no es reduïble a factors biològics o psicològics, sinó que ha de ser explicada en termes sociològics.

El seu propòsit era crear una teoria social abstracta que mitjançant raonaments deductius poguera formular hipòtesis concretes sobre l'acció social.

Aquest article sobre sociologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.