Sumacàrcer

A la Senda Vedà hi ha un abric amb pintures del Magdalenià; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; però l'origen del poble és una alqueria d'origen musulmà que rera la conquesta fou donada per Jaume I a Andreu d'Oiola¸ en la primera meitat del segle XIII donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xàtiva, englobava unes 15 alqueries (Çueca, Benafocen, Xárquia, Ràfol, Antella, Garbia, Càrcer, Cotes, Sallent, Alcàntera, Beneixides i Ràfol de Beneixides)la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la població passà a l'actual emplaçament junt al Xúquer; es a partir d'aquest moment que el lloc passa successivament a diferents famílies: Pròxida (1294-1327), Cervató (1327-1362), Muñoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Crespí de Valldaura, llinatge que ostentarà el senyoriu fins la seua dissolució ja en el segle XIX; es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, així com de 1610 i 1612 posteriors a l'expulsió dels moriscs; en 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per creuar el riu, això va donar a Sumacàrcer molta importància en les relacions Castella-València; en 1499 Ferran el Catòlic, dóna a Ausiàs Crespí, senyor vigent, la facultat d'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i sèquies que fora menester construir a l'efecte; en 1593; Felip II, va autoritzar la construcció de la sèquia d'Escalona sense aplicació de cap tribut als habitants del poble per l'ús de l'aigua; En 1.663 es concedirà a Ausiàs Crespí de Valldaura el títol de comte de Sumacàrcer; en 1694 es construeix la sèquia de Carcaixent; en 1695 Carles I va donar el privilegi de celebrar fira; a l'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeirà en l'horta l'arròs en el segle XIX, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el secà amb el garrofer i l'olivera; no és fins ben entrat el segle XX quan es sustitueix l'ús de la barca per passarel·les (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construeix un pont; el 20 d'octubre de 1982 es produeix un dels fets més dramàtics de la història sumacarcelera: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucció en cases i cultius.

[edita] Llocs d'interés

20,1 km2 de superfície municipal prou accidentats per la proximitat del massís del Caroig donen lloc a diferents paratges dignes de visita, començant per la ribera del Xúquer des de l'Esgoletja, i seguint per l'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot això recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Déu, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Vedà. Edificis:

l'església de Sant Antoni Abat, una de les més monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750.
la capella del Santíssim Crist, amb bons frescs i escultures.
el palau dels comtes d'Orgaz, renaixentista, del segle XV, recentment restaurat per allotjar entre d'altres dependències l'ajuntament i el Museu Etnològic.
el castell de Sumacàrcer, segles X-XIII, de què tan sols resten restes de muralla integrades en les vivendes actuals i el cementeri, construcció de principis del segle XX.
l'ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.

[edita] Gastronomia

Al igual que en altres pobles de la Ribera Alta, es pot trobar: arròs al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, fabes i costelles de porc; però tambè mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacallà, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; de postre, taronges, arnadí, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i llepolies.

[edita] Festes

Festes patronals del 5 al 7 de setembre dedicades al Santíssim Crist de Sumacàrcer

[edita] Altres dades

El PSPV deté la batlia des de 2003 mercès als 4 regidors que li donaren la majoria; UV amb 3 i el BLOC i el PP amb 1, són les altres forces presents a l'ajuntament. El gentilici és sumacarceler/a de què en 2004 s'hi empadronaren 1.308.

El taronger és gairebé en exclusiva el motor econòmic del poble; també s'hi conrea dacsa, hortalisses i, al secà olivera i raïm. La ramaderia amb algunes vaques i ovelles i granges de porcs i aus, i la indústria amb la manipulació dels productes del camp, extracció d'oli i la fabricació de guants de pell unides, en les darreres dècades, com no, a la construcció complementen l'economia local.