Son (Alt Àneu)
De Viquipèdia
Son (també anomenat Son del Pi) és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat al pla, prop de la confluència entre la vall de la Noguera Pallaresa i la de la Bonaigua. L'any 2005 comptava amb 46 habitants.
La població de Son és esmentada en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. La localitat la tornem a trobar esmentada l'any 1076, juntament amb l'església de Sancti Iusti.
Son tingué ajuntament propi fins 1970, data en la qual s'uní amb València d'Àneu, Sorpe i Isil per crear el municipi d'Alt Àneu.
Aquesta població conserva un important patrimoni arquitectònic que destaca sobre tot, per l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor. És una gran edificació dels segles XI i XII, molt modificada, que conserva un imponent campanar de torre quadrada amb decoració llombarda. Al seu interior serva, entre diversos objectes litúrgics de pedra d'època romànica, un retaule del segle XV de l'escola de Pere Espallargues. Cal destacar el comunidor que fa les funcions de torre del rellotge.
S'ha d'esmentar també l'església de Sant Pere de l'Abadia, de grans dimensions i construïda al segle XII, si bé fou molt desfigurada per la seva adaptació com a rectoria.
Per últim, Son tenia una tercera església romànica, la Mare de Déu de Bellero, que s'ensulsià als anys 50 del segle XX.
