Sindjar

De Viquipèdia

Sindjar es una regió muntanyosa de entre el riu Tigris i el Khabur, al oest de Mosul. Avui dia la major part de la regió, anomenada Djabal Sindjar, pertany a Iraq menys la part occidental que ja es a Síria. A la part sud hi ha la ciutat de Sindjar qiue pertany a Iraq.

Fou l'antiga antiga Singara (armeni Shngar o Mingara, grec Σίγγαρα), originalment una fortalesa a la part nord de Mesopotàmia ocupada per Trajà com a posició avançada romana al Imperi Part. Sota els emperadors Sever i Gordià fou colònia romana i fou escenari d'una batalla entre Constanci i el rei Shapur de Pèrsia, del que les dues parts es van declarar vencedors. Sota Julià l'Apòstata fou escenari d'un famós setge dels perses, que va acabar amb l'assalt a la ciutat.

La ciutat va seguir en general els mateixos esdeveniments que l'Adiabene.

Al segle VI o començaments del VII hi varen emigrar els àrabs de la tribu dels Taghlibites o Banu Taghlib.

El 736 fou ocupada per el cap àrab Iyad ben Ghanm. Vers finals del segle o en el segle VIII hi van esclatar dos moviments revolucionaris, el primer dirigit per Atik, de caràcter kharigita, i el segon que al-Masudi califica d'Ibàdita.

Al segle VII hi havia bisbes nestorians a la ciutat i hi van restar fins el 1278. També hi havie bisbes jacobites des el 818 i hi van restar fins el 1345.

Va formar part del Diyar Rabia i després de tenir governadors del califa els hamdànides van esdevenir emirs hereditaris, però el seu govern local va existir fins el 970. Els dominis hamdànides van tornar al califat el 978 però els kurds yazidís de la zona, que s'havien instal·lat a la regió, van assolir el govern local. Després va ser governada pels Ukaylides que van construir la ciutadella.

A partir del 1106 els turcmans van intentar esdevenir independents a la regió. Fou dues vegades ocupada per Nur al-Din Zangi (Zengi) el 1169 i el 1171 i una branca de la dinastia zengita hi va tenir la seu, iniciant-se amb Abu Said Zangi II (1170-1197) que hi va tenir una cort amb un alt nivell de cultura. Kutb al-Din Muhammad va fer construir una nova ciutadella al costat de la que havien construït els Ukaylides. Va passar llavors als ayyúbides amb al-Malik al-Ashraf Muzaffar al-Din del Diyar Bakr (1210-1220) i al visir de Mosul Badr al-Din Lulu (1222-1259).

El 1261 les dues ciutadelles foren destruïdes pels mongols. Algunes fortificacions foren reconstruïdes sota el governador Il-Khanida Muhammad al-Yazdi. ç

Dominada per poc temps per Tamerlà que la va conquerir després d'un setge que la tradició diu que va durar set mesos, va passar seguidament als Kara Koyunlu i després als Ak Koyunlu. El 1507 fou ocupada pel safàvida Ismail i el 1534 va passar als otomans i fou establerta com a cap de sandjak de la província (vilayat) de Diyar Bakr, però al cap d'un segle era nomes una nahiye del sandjak de Mardin situació que es va mantenir fins el 1830 en que va passar a ser una nahiye del sandjak de Mosul. La població era majoritàriament kurda yezidí i baburí, amb àrabs de la tribu Tayyi. Els kurds Yazidí es van revoltar el 1850 i Dawud Pasha, governador de Bagdad, no van poder dominar la situació; el 1864, per la via de les negociacions ho va aconseguir Midjhat Pasha.

El 1920 va quedar dins l'Iraq i va passar a formar part de la muhafaza (regió administrativa) de Mosul.