Simó I de Kartli
De Viquipèdia
Simó I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.
Es va casar el 1559 amb Nestan-Darejan (+ després de 1608), filla de Levan, rei de Kakhètia.
Fet presoner per els kizilbashi a la batalla de Partzkhisi el 1569 (on va ser capturat traïdorament el 1569 per un tal Korganachvili) va ser enviat a Persia i va refusar convertirse al Islam essent tancat a la fortalesa d'Alamut per molts any.
Alliberat el 1578 després d'acceptar convertir-se, va rebre el títol de Shah Nawaz Khan i va ser enviat al front d'un exercit cap a Geòrgia, per combatre als turcs ja que poc abans (el mateix 1578) la pau entre els otomans i Persia s'havia trencat, i un exercit turc sota el comandament de Mustafa Lala Pasha havia avançat cap a Transcaucasia; a Persia la mort del Shah Thamasp havia provocat desordres i els perses es van veure impotents contra els turcs, per lo qual van alliberar a Simó i el van enviar com a rei, per combatre els invasors. Guarnicions otomanes s'havien instal·lat a algunes ciutats del Kartli (i del Samtskhé que Kartli considerava seu). Simó els va expulsar conquerí Loré i Gori i derrotà totalment als otomans a Mukhran gracies a la traïció del mthavari de Samtskhé, Manutchar, vassall otomà que es va passar al bàndol del rei. El sultà va reconèixer a Simó com a rei, amb el Samtskhé inclòs, però a canvi havia de pagar un tribut anyal. Loré, Gori, Tblisi i d'altres ciutats tindrien guarnició turca.
Però el tractat de pau entre Persia i els Otomans (Tractat de Constantinoble 21 de març del 1590) va reconèixer la sobirania turca sobre Shirvan, Geòrgia Oriental y Azerbaijan. El 1598 va engegar altra cop la lluita contra els turcs i el 1599 ataca Gori que es capturada. Tblisi estava amenaçada i el sultà va enviar un exercit que va acampar al riu Alghuèthi, prop de Nakhiduri. Els georgians van presentar combat i van ser derrotats; el rei fou capturat i setmanes després enviat a Istanbul carregat de cadenes, i on va ser empresonat i va morir un temps després a les set torres de Constantinoble el 1612
