Shkodër
De Viquipèdia
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) es una ciutat d'Albània amb prop de cient mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Abans del domini romà era al país del poble il•liri dels labeates. El rei Gentius es va oposar en aquesta ciutat als romans el 168 aC però fou derrotat en una batalla sota els seus murs i ocupada pels romans. Fou més tard capital de la província romana de la Prevalitana.
Al segle VII van començar a arribar els eslaus. L'emperador bizantí Heracli (610-641) la va donar al serbis a la primera meitat del segle VII i fou part del principat de Duklja que després fou sotmès per Ràscia. Ràscia va quedar sota vassallatge búlgar al segle X i durant aquest segle es va erigir en la capital del principat de Duklja fins que el tsar Samuel la va sotmetre altre cop però breument. Després fou incorporada a l' Imperi Bizantí i va formar el thema de Sèrbia. Esteve Voislav de Travúnia va expulsar al darrer estrateg bizantí Theophilos Erotikos a la primera meitat del segle XI. El rei de Duklja, Constantí Bodí va acceptar als croats a la ciutat (1101). Després d'un temps va acabar en mas de Zeta al segle XII, que a la seva vegada era dependent de Ràscia. Va passar després als Balsha i després altra cop a Dulkja fins que va passar a Venècia el 1396.
Va resistir atacs otomans el 1474 i el 1478-1479 sota Leke Dukagjini, successor de Skanderberg el 1468. Finalment el 1479 va passar als otomans. Molta població va sortir de la ciutat que no es va recuperar fins al segle XVII; llavors fou capital d'un sandjak i al segle XVIII d'un pashalik en el que predominava la família local dels Bushati (1757-1831).
Els habitants es van revoltar contra els otomans el 1833, 1836, 1854, 1861-1862 i 1869. Abans del 1867 era una sandjak de l'eyalat de Rumèlia però en aquest any es va unir al sandjak d'Skopje (Uskub) i va esdevenir vilayat dividit en els sandjaks de Shkodër, Prizren i Debar (Debre). El 1877, Prizren va passar al vilayat de Kosovo (Kosova) i Debar al de Monastir. Durrës (Durazzo) va ser convertida en sandjak. El 1878 Bar i Podgòrica van passar a Montenegro. El 1900 els dos sandjaks de Scutari i Durazzo que formaven el vilayat de Shkodër van quedar administrativament separats.
Durant la guerra dels Balcans fou atacada pels montenegrins però les forces otomanes dirigides per Essad Pasha van resistir set mesos a montenegrins i serbis però finalment es van haver de rendir (abril de 1913) però Montenegro va haver d'abandonar la ciutat que fou assignada al principat d'Albània (maig de 1913).
Els montenegrins hi van entrar novament el 27 d'octubre de 1915. El 23 de gener de 1917 fou ocupada pels austríacs i fou centre de la seva zona d'ocupació. Al final de la guerra fou centre de la Administració militar internacional fins el març de 1920 quant fou entregada al govern nacional albanès de Tirana. Fou atacada pels albanesos revoltats amb suport dels serbis a la tardor del 1920. Entre 1921 i 1924 fou centre del moviment democràtic que hi va obtenir la majoria a l'assemblea constituent i el 31 de maig de 1924 els demòcrates es van apoderar de la ciutat que va assolir temporalment la capitalitat.
El 1944 va caure en mans dels comunistes. El 1990 fou altre cop centre dels demòcrates a la caiguda del comunisme.
