Sargon I d'Akkad
De Viquipèdia
Sargon fou rei d'Akkad, Accàdia o Agade, i fundador del primer Imperi conegut, el Imperi Acadià, gràcies a l'unificació de pesos i unitats de longitut (cana o canya).
Els seus orígens no es coneixen, ni tan sols el seu nom. La llegenda el fa fill adoptiu d’un tallador de palmeres que el va trobar a la vora del riu on l’havia deixat la seva mare, una vestal. Aquesta historia es repeteix amb Moises o Ròmul i per tant s’ha de prendre amb precaució. Diu que va passar la joventut a la ciutat de Azupiranu (Ciutat del safrà) a la vora del Eufrates, que es totalment desconeguda, i la regió d’origen del seu pare (suposadament adoptiu) es deia "La Muntanya" , nom que portava una regió entre el desert i el Eufrates, prop de la desembocadura del Khabur-Balikh, que era un territori que havia estat ocupat per tribus semites. Serà Sargon el que provocarà que aquestes tribus, molt esteses per el nord de Mesopotàmia (amb una gran colònia a Kish), es diguin en endavant acadians. La llengua semita d’aquestos pobles serà la que s’imposarà al Imperi.
De jove acaba apareixent a Kish, on es coper segon del rei Urzababa. Com va arribar al poder no se sap, però s’especula que arrel d’una derrota de Urzazaba que va malmetre Kish, els semites d'aquesta ciutat es devien establir, dirigits per el coper reial, a una zona on van fundar la ciutat anomenada Akkad, segurament a la vora del Eufrates allà on avui i ha Al-Hilla, i de la qual Sargon es va titular rei (cap el 2340 aC). Allí devia consolidar el seu poder i no gaire mes tard Sargon va ocupar Kish, que devia estar sota el domini de Lugalzagesi de Umma i Uruk, i va fer-la restaurar. El seu primer títol era rei d'Akkad, però després i va afegir el de rei de Kish pel prestigi de l’antiga capital. En aquesta campanya també devia ocupar Tuttul, al Eufrates, i la via cap a Mari. Dominada Kish tot el nord de Sumèria va ser sotmès o es va sotmetre, i així va quedar enfront de Lugalzagesi i de mig centenar de poders locals que li donaven suport, potser cap el 2338 aC o 2337 aC. De les inscripcions resulta que es van lliurar 34 batalles i es va assaltar Uruk 3 vegades, i finalment la ciutat fou ocupada i Lugalzagesi va ser fet presoner i enviat a Nippur, al temple del deu Enlil, carregat de cadenes. Així Sargon es va fer l’amo de Umma, Uruk, Lagash y Eninmar, principals estats de Lugalzagesi. Llavors Sargon es va titular "rei del país" (Cap el 2229 aC).
No es poden datar las actuacions de Sargon cap altres punts: Ebla, Iarmuk o Iarmuti, Líban i Taurus (zona oriental anomenada "Muntanyes de Plata"). La llegenda el fa inclòs creuar la mar Mediterrània i arribar al país del estany (Xipre?) i Creta, i afirma també que va arribar a un punt de Anatòlia on hi havia el regne de Burushkhanda, al sud del Llac de la Sal (Llac de Tuz)
Cap el Est els regnes elamites d'Awan i Warakshe o Warakhshe varen formar una coalició per fer front a l’amenaça que suposava Sargon. Però Sargon va derrotar als elamites, potser en una doble campanya.
Cap el nord-est va conquerir el país de Subartu, un lloc que no es sap ben be a que correspon. Podria ser l’alta Mesopotàmia des els Zagros al Khabur-Balikh, o potser inclòs punts mes al oest. Les inscripcions també parlen d’una campanya a Simurrum, a la zona de les muntanyes Zagros.
El seu imperi tenia 65 països que deuen correspondre a 65 estats o regnes sota dependència directa o indirecta de Sargon.
Les llistes reials donen al seu regant una durada de 56 anys, però es suposa que inclou el seu període com a coper del rei a Kish. Devia fundar Akkad amb mes 30 anys i devia morir amb mes de 70 anys, cap el 2284 aC. El va succeir el seu fill Rimush.
