Sant Pau del Camp

De Viquipèdia

Sant Pau del Camp

Situació	Barcelona. C. Sant Pau, 101
Estil dominant	romànic
Estat/ús	Molt bó / Culte religiós
Posició GPS

Fundació
Data	911
Estil	romànic
Per	Guifré II

Característiques
Planta	1 nau amb transsepte i 3 absis
Claustre	romànic	XIII
Campanar	octagonal, parcialment derruït
Portada	2 columnes amb capitells visigòtics + timpà
Retaule	{{{retaule}}}	{{{data_ret}}}
Altres destacables

Intervencions destacables
Claustre	segle XIII
Casa abacial	segle XIV
Reconstruccions postbèl·liques	segles XI, XII, XX

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. És un dels edificis romànics més ben conservats de la ciutat.

[edita] Història

No hi ha dades exactes sobre la data de construcció, si bé se li atribueix l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s'atribueix la seva construcció. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una eslésia sobre les restes d'un antic edifici religiós i hi va establir una comunitat de monjos. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.

Les primeres notícies documentades sobre Sant Pau del Camp són del 977. Només sabem que en aquell moment l'abat que hi havia al capdavant del convent era Ató. Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir es va convertir en un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar; va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.

El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Guibert Guitard i Rodlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.

Al segle XIV es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dins el recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.

El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar un noviciat que abans era a Lleida i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització que va comportar l'exclaustració.

A partir d'aleshores el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.

[edita] Edifici

L'església és d'una única nau amb planta de creu grega. Té tres absis i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. La portalada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. També s'hi pot apreciar una inscripció que convida els visitants a entrar.

La façana de l'església, guarnida amb arcuacions penjants anomenades llombardes, és acabada amb unes restes de fortificació. Està distribuïda en dos registres; el superior acabat amb una coberta o doble vessant i a l'inferior s'hi troba un fris amb tres arcuacions cegues per banda sobre mènsules. Les mènsules dels dos registres tenen decoracions vegetals, animals fantàstics i caps humans.

S'hi troba un Tetramorf, on Sant Marc està representat per un lleó i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'àguila. Al timpà apareix esculpida, al centre, la figura del Crist en Majestat assegut al tron i amb el nimbe crucífer. La mà esquerra té un llibre i la dreta està en actitud de beneir.

El claustre és petit i es va construir al segle XIII. Disposa de quatre entrades a cadascun dels costats, amb arcs trilobulats. Els arcs s'aguanten sobre columnes geminades, acabades en capitells decorats amb motius diversos, com figures d'animals o motius vegetals. L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda entre el segle XIII i el XIV.