Sant Nicolau
De Viquipèdia
Sant Nicolau de Bari o Sant Nicolau de Mira, també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Flandes i els Països Baixos, és el nom comú de l'històric Sant Nicolau, que visqué durant el segle IV a Anatòlia (actualment Turquia. L'any 1087 les seves relíquies es dugueren a Bari, Itàlia, ciutat amb la qual quedà relacionat des d'aleshores. A l'Edat Mitjana fou patró dels navegants, amb sant Elm, sant Antoni de Viana i santa Clara, com es recull en el pròleg del Llibre del Consolat.
El patronatge de sant Nicolau quedà reflectit arreu dels Països Catalans: el sant tingué una capella a la platja de Barcelona, una a l'entrada del port de Ciutadella i encara en té una, des del s. XIII, a Portopí, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gòtic amb tres patrons citats (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), obra de mitjan s. XIV actualment al Museu de Mallorca. A Palma, encara té dedicada una de les quatre esglésies parroquials medievals, tengué capella a la Seu i a diferents esglésies i a Mallorca es conserven tres retaules medievals més del sant, amb escenes de la seva biografia. A Alacant, Sant Nicolau és el patró de la ciutat, encara que no tothom ho sap ni ho celebra, i la cocatedral d'aquesta població s'anomena de Sant Nicolau de Bari. Altres poblacions amb una església dedicada a sant Nicolau són l'Ametlla del Vallès, Calella, Gandia, Malgrat de Mar, València, etc.
Sobre l'advocació a sant Nicolau en cas de temporal, es coneix el costum de portar un pa anomenat "pa de sant Nicolau" que es llançava a la mar en cas de temporal a fi d'apaivagar-lo i que explica Francesc Vicenç Garcia en unes Dècimes del viatge per mar, que compongué sobre un temporal que passà personalment amb el Lloctinent o Virrei del Principat de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza:
De una bolseta brodada / la trista marquesa trau / un pa de sant Nicolau,/ i el comana a una criada / perque a la mar alterada / lo tire ab devota fe;/ pero ella, que cor no té / quan la gran borrasca mira,/ a la mar del ventre el tira,/ que està alterada també.
Relacionat amb la protecció dels infants i els regals, als nostres països, tenim l'obra hagiogràfica del s. XIV, anònima i en noves rimades, titulada "Sermó de sant Nicolau" i, a Montserrat, la tradició medieval del Bisbetó. Aquesta comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n'elegeixen un que farà de bisbe dels xiquets (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents (del 27 al 28 de desembre) i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó. El to del sermó solia ser humorístic i feia referència al fet que havia sobreviscut a la matança d'Herodes. Aquest costum antany es celebrava també a Girona, Lleida, Mallorca i Vic i es conserven dos textos medievals catalans del sermó, un en octosíl·labs apariats i l'altre en codolades.
Al Nord d'Europa sant Nicolau té una reputació de donador de regals, perquè es diu que oferia presents als xiquets pobres; el seu paper correspon, doncs, al dels Reis d'Orient d'altres contrades. El dia del santoral dedicat a aquest sant és el 6 de desembre.
[edita] Llocs que es diuen Sant Nicolau
- Entitat de població de Sabadell. Vegeu Sant Nicolau (Sabadell).
