Sanç I de Portugal
De Viquipèdia
Sanç I de Portugal el Poblador ( Coïmbra 1154 - íd. 1212 ), rei de Portugal (1185-1212).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill d'Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia, nasqué a la ciutat de Coïmbra l'11 de novembre de 1154 sent nét per línia femenina del duc Amadeu III de Savoia.
[edita] Orígen del sobrenom
El seu nom de Poblador li fou atorgat per l'estímul amb què va apadrinar el poblament dels territoris del país, amb aquest propòsit es va fundar la ciutat de Guarda l'any 1199.
[edita] Príncep hereu
El 1170 Sanç va ser armat cavaller pel seu pare de qui va esdevenir el braç dret, tant des del punt de vista militar, com des del punt de vista administratiu. Durant els primers anys d'independència portuguesa, va haver-hi molts enemics de la corona, i el primer de tots n'era el regne de Castella i Lleó que havia controlat Portugal fins llavors. A banda d'això, l'Església Catòlica trigava a consagrar la independència de Portugal amb una benedicció. Per compensar aquesta situació, Portugal va cercar aliats dins de la Península Ibèrica, en particular al regne d'Aragó, enemic tradicional de Castella, que va ser el primer país a reconèixer Portugal. L'acord va ser signat al 1174 pel matrimoni de Sanç, l'hereu, amb la infanta Dolça Berenguer.
[edita] Ascens al tron
Amb la mort d'Alfons Henriques l'any 1185, Sanç I va esdevenir el segon rei de Portugal. Amb Coïmbra com a centre de Portugal, Sanç I no va continuar amb les guerres frontereres per la possessió de Galícia i va lluitar contra els musulmans localitzats al sud. Amb l'ajuda d'exèrcits estrangers, al 1191 Sanç I va conquerir Silves, un important centre administratiu i econòmic del sud, amb una població estimada en 20.000 persones. Va ordenar la fortificació de la ciutat i la construcció del castell que encara hui pot ser admirat. La possessió de Silves fou efímera, perquè quan el rei de Castella i Lleó va amenaçar de nou el Nord, els musulmans van reconquerir-la.
Sanç I va dedicar molts esforços a l'organització política, administrativa i econòmica de Portugal. Va acumular un tresor reial i va incentivar la creació d'indústries. Va concedir diversos furs i va crear així noves ciutats, a més de repoblar àrees remotes del regne, en particular amb immigrants de Flandes i del Ducat de Borgonya.
[edita] Núpcies i descendents
El 1175 es va casar amb Dolça de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó. D'aquesta unió tingueren:
- l'infant Raimon de Portugal (v 1180-d 1156)
- la infanta Teresa de Portugal (1176-1250), casada el 1191 amb Alfons IX de Lleó, beatificada el 1705
- la infanta Sança de Portugal (1180-1229), Abadessa de Lorvão, beatificada el 1705
- la infanta Constança de Portugal (1182-1202)
- l'infant Alfons II de Portugal (1185-1223), rei de Portugal
- l'infant Pere de Portugal (1187-1255), casat el 1229 amb Aurembiaix, comtessa d'Urgell
- l'infant Ferran de Portugal (1186-1233), espòs de Joana, comtessa de Flandes
- l'infant Enric de Portugal (1189-1191)
- la infanta Blanca de Portugal (1192-1240), Senyora de Guadalajara
- la infanta Berenguera de Portugal (1194-1221), casada el 1213 amb Valdemar II de Dinamarca
- la infanta Mafalda de Portugal (1195-1257), casada el 1215 amb Enric I de Castella, beatificada el 1793
Sanç I de Portugal morí el 26 de març de 1212 a la ciutat de Coïmbra, on fou enterrat. Fou succeït pel seu fill gran Alfons II de Portugal.
| Precedit per: Alfons I el Conqueridor |
Rei de Portugal 1185–1212 |
Succeït per: Alfons II el Gras |
