Sanç II de Castella
De Viquipèdia
Sanç II de Castella, el Fort ( v 1038 - Zamora 1072 ), rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072)
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Fill primer del rei de Castella Ferran I i de la reina de Lleó Sança I.
A causa de la llei navarresa, va heretar del seu pare el Regne de Castella el mateix dia que aquest va morir (27 de desembre de 1065) mentre el seu germà Alfons ere nomenat rei de Lleó i el seu germà Garcia ho era de Galícia.
[edita] Política castellana
Amb la mort del seu pare Ferran I de Castella, s'enfronta als problemes fronterers i al repartiment de l'herència, participant així en la coneguda Guerra dels tres Sançs l'any 1068. En el transcurs de la guerra va recuperar unes terres castellanes que havien estat conquerides pels navarressos.
[edita] Política gallega
També va entrar en batalla amb els seus germans Garcia I de Galícia, rei de Galícia, i Alfons VI de Lleó, rei de Lleó. En un primer moment, va tractar de pactar amb Alfons per a repartir-se el regne de Galícia. Després d'entrar en aquest regne, els exèrcits d'Alfons VI de Lleó van atrapar Garcia de Galícia, que fou tancat en una torre, on romandria fins que va ser exiliat a la taifa de Sevilla (més tard Alfons VI el feu retornar per empresonar-lo en el castell de Luna).
[edita] Política lleonesa
Després de la Guerra dels Tres Sançs, Sanç II de Castella va decidir que no li era suficient amb regnar la totalitat de Castella i mitjana Galícia, per la qual cosa va declarar la guerra al seu altre germà, Alfons VI. Amb la intervenció del seu braç dret, el Cid, derrota a Alfons VI consecutivament a Llantada i a Golpejera, amb el resultat de l'exili forçós a Toledo i la vacant tron del regne lleonès en favor de Sanç el 1072.
Aquests esdeveniments van enfrontar Sanç II amb la noblesa lleonesa, canalitzant-se en la seva germana Urraca, que es va fortificar a la ciutat de Zamora, de la qual era governadora. Les tropes castellanes van assetjar la ciutat però Sanç II fou enganyat pel noble Vellido Dolfos. Aquest es presentà com un desertor davant el rei i amb l'excusa de mostrar-li els punts febles de les muralles, el va separar del seu guarda personal i va aconseguir acabar amb la seva vida el 7 d'octubre de 1072..
Aquests fets i les seves conseqüències van passar a formar part del poema èpic Cantar del Mío Cid i molts altres romanços.
[edita] Núpcies
Vers el 1071 es casà amb una donzella anomenada Alberta, però la seva prematura mort provocà que no tinguessin descendència.
| Precedit per: Ferran I |
Rei de Castella 1065–1072 |
Succeït per: Alfons VI |
| Precedit per: Garcia I |
Rei de Galícia 1071–1072 |
Succeït per: Alfons VI |
| Precedit per: Alfons VI |
Rei de Lleó 1072 |
Succeït per: Alfons VI |
