Saint Kilda
De Viquipèdia
Saint Kilda és un arxipèlag de l'Atlàntic Nord situat a ponent de les Hèbrides, considerat la part més isolada de les Illes Britàniques. Pertany al Regne Unit.
Les seves illes principals són Boreray, Soay, Dun i Hirta. Són d'origen volcànic i molt abruptes. En total comprenen una superfície de 840 ha.
L'arxípelag té també diversos stacs, pilars verticals de roca que sorgeixen al mig del mar, els més alts dels quals (An Armin i Lee) s'acosten als 200 metres d'alçada.
Té importants colònies d'ocells, amb espècies singulars que s'aprofiten dels seus penya-segats, cosa que l'ha dut a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.
Hi ha controvèrsia sobre l'origen del seu nom. Hom diu que potser prové de l'antic nòrdic, on sunt kelda vol dir 'font dolça'. Hi ha qui diu però que potser prové de Saint Hilda, o Hirta. En tot cas, sembla clar que mai hi hagué un sant amb aquest nom.
Habitada des de temps prehistòrics, la població fluctuà fins que el 29 d'agost de 1930 els seus darrers 36 habitants permanents foren evaquats cap a Escòcia. La seva llengua era el gaèlic escocès amb forta influència escandinava. Malgrat tot, destacaments militars continuaren ocupant l'illa principal de Hirta, on actualment tendeixen a ser reemplaçats per científics estudiant-hi la fauna local.
Actualment tot l'arxípelag és propietat del National Trust for Scotland.
[edita] Enllaços externs
- http://www.kilda.org.uk (en anglès)
- http://www.culturehebrides.com/heritage/kilda/ (en anglès)
