Sac de gemecs

De Viquipèdia

El sac de gemecs, cornamusa, gaita, xeremies, coixinera o botella és un instrument musical de vent que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El só és produit per llengüetes de canya

Taula de continguts

1 Origen
2 Característiques
3 Afinació
4 El sac de gemecs a l'actualitat
5 Luthiers
6 Enllaços externs

[edita] Origen

És difícil determinar el seu origen ja que gairebé no ha deixat rastres, però es creu que fou un instrument romà (per llavors dit tibia utricularis) que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. Tanmateix, tret d'algun dibuix grec dubtós, les primeres referències realment clares en capitells i dibuixos són a l'Edat Mitjana, però massa distants (Península Ibèrica i Turquia, per exemple) com per pensar que hagin sorgit i escampat en tant poc temps.

[edita] Característiques

Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas un cos de cabrit sencer amb la pell girada cap a dins -com les botes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.

A Mallorca, en canvi, solen portar el pèl defora i afaitat. Del cabrit hom en cus les potes del darrera, mentre que les del davant i el forat del coll resten oberts per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.

La persona que acostuma a tocar aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya) o xeremier (Balears).

Aquest instrument es toca per arreu dels Països Catalans, des de la Catalunya Nord fins a terres de l'Ebre.

Amb ell s'acostuma a acompanyar el flabiol (hi ha discrepàncies de qui acompanya a qui) en formacions de mitja cobla i en cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk.

[edita] Afinació

El sac de gemecs és un instrument pensat per sonar a l'aire lliure, i això condiciona els seus elements sonors, el grall i els bordons, que han de tenir un volum i un timbre adient a aquesta condició. Les tonalitats més usuals en què hom afina el sac de gemecs són les compreses entre DoM Principat de Catalunya i Do#M, bàsicament a l'illa de Mallorca/Illes Balears, i SiM a la Catalunya Nord.

Els bordons fan bàsicament l'acord o baix continu en funció d'aquestes tonalitats.

El bordó llarg fa la tònica de l'acord de dues octaves per sota la tònica del grall (tapat). El bordó mitjà fa la dominant -cinquena superior al bordó llarg- i el bordó petit fa la tònica una octava per sota la tònica del grall (tapat).

És a dir, si tenim un grall afinat en Do4 (el que es correspon a la quarta octava del piano), els bordons estaran en Do2-Sol2-Do3. Aquest acord de tònica-dominant-tònica no és exclusiu del sac de gemecs.

Altres instruments tenen també la mateixa disposició en el baix pedal (northumbrian small pipes, scottish highland small pipes i altres), però aquests són gairebé instruments de saló, baixos de volum i afinats en tons més greus que el sac de gemecs. Això fa del sac de gemecs únic des del punt de vista sonor.

[edita] El sac de gemecs a l'actualitat

Els sacs actuals han progressat des de les formes dels diversos exemplars trobats (gens sistemàtics en llurs característiques) fins arribar a diverses propostes actuals, no només pel que fa a la millora dels seus components com també pel que fa a la seva morfologia (com per exemple el model lateral de concert creat pel sonador Jordi Vallverdú, "Xufu").

Lluny de la gaita MIDI d'Hevia, el sac també està incorporant innovacions. Dels sacs més innovadors que existeixen, per exemple, són els que tenen el bot sintètic, d'un material semblant al GoreTex, que expulsa la humitat, pesa menys i no requereix manteniment.

També existeixen inxes de bordó metàl·liques. Si bé tenen el so lleugerament metàl·lic, en comparació amb les de canya, en augmentar la pressió (com per fer sonar el grall o fer les octaves altes) són molt més estables a la pressió i a les condicions atmosfèriques.

Una altra innovació és el Polipenco, un material sintètic molt semblant a la fusta, que ja empren els escocesos. També de la seva mà existeix la vàlvula del bufador Mc. Valve. Fins ara, els luthiers hi posaven una làmina de cuir. Aquesta nova vàlvula impedeix molt millor la sortida d'aire i, per tant, el cansament del sacaire. Hi ha innovacions constants: calus de pas de l'aire, canvis de notes en els bordons, juntes sintètiques, forat de Do#4...