Rotllà
De Viquipèdia
En la mitologia catalana en Rotllà fou un gran gegant que lluità en favor dels catalans en contra dels moros. Això es deuria al concepte d'època de què els cristians eren el bé damunt la terra i els musulmans el mal.
Encara que en les seves històries tingui poca relació queda força clar que és un deformació mitològica del protagista de la Chanson de Roland, nebot de Carlemany.
Es deia que havia nascut en bona estrella i que per tant no hi havia cap arma que fos capaç de matar-lo la qual cosa el feia molt més llançat del que li hauria de fer la seva prodigiosa força de la qual en queden restes a amdues bessants dels Pirineus.
Anava molt ben armat amb una gran espasa, una roca enorme per esclafar els moros, una vara de ferro de més de dues canes de llargària i una maça també de ferro que pesava tot un seguit de quintars.
Montava un cavall enorme amb un sol ull, que hi ha qui relaciona amb un olifant d'una banya (elefant en català antic el qual al no conéixer-se bé es considerava un ésser meravellós amb el sol ull que té la seva calavera). De fet s'explica que tenia un corn d'olifant que quan feia sonar se sentia des de Tolosa fins a Saragossa.
Al peu d'un cingle que va travessar d'una sola passa, a Sureda de Vallespir hi ha el que és conegut com la Petja de Rotllà.
Tan gros era el seu cavall que un dia va començar a burxar una roca d'Arles de Tec fins que hi va fer un sot tan profund com per poder-hi recollir l'aigua i beure-hi, fent el que ara es coneix com l' Aberurador del cavall de Rotllà.
A la Vall d'Àneu es pot veure una setena part del seu mall quan el va tirar per esclafar als moros provocant-los una gran mortaldat. Tota la resta va quedar enfonsat sota terra.
A la plaça de Maçanet de Cabrenys hi ha la Vara de Rotllà. La va llençar un dia a quilòmetres de distància, passant per sobre de muntanyes, quan es pensava que ja no la tornaria a necessitar mai més per lluitar contra els moros.
Un cop es va enamorar bojament d'una donzella però quan va saber que aquesta havia entregat el seu cor a un moro s'enrabià tant que el perseguí tirant-lo pedres les quals es conserven avui en dia com a les Roques de Rotllà davant de la badia de Cadaqués o del Cap Norfeu entre d'altres indrets de la costa catalana. La correguda va arribar fins a Alacant on a Benidorm, d'un cop del seu coltell va etzibar tal cop a una roca que la va partir fent el que avui es coneix com la Coltellada de Rotllà.
Els Pirineus estan plens de megalits anomenats Palets de Rotllà o Pedres de Rotllà. Els anava tirant per simple esbargiment.
Al final va morir. No podia fer-ho per arma ja que havia nascut en bona estrella, però un moro tan gros i cepat com ell va aconseguir escanyar-lo fins a la mort a Roncesvalls. El seu cavall el va portar carregat a sobre fins a Catalunya i se'l va enterrar a la vall de Tec en el que avui es coneix com la Caixa de Rotllà.
