Robèrt Lafont
De Viquipèdia
Robert Lafont (Nimes, 1923) és un lingüista, historiador de la literatura occitana, poeta, novel.lista, i dramaturg occità.
Ha estat professor de llengua occitana a la universitat de Montpeller fins el 1986, s'ha destacat en la defensa de l'occitanisme. Home d'una activitat intel·lectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d'Estudis i d'Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques ("L'ase negre", 1946, "Viure", 1962).
És un escriptor prolífic, i la seva obra presenta dues línies essencials i integrades: una de divulgació doctrinal en francès, on ha estudiat la situació no sols occitana, sinó de totes les minories dins l'estat francès, i una altra pròpiament de creació en llengua occitana, que constitueix el punt de partida de la veritable novel·la en occità i que és també una ruptura total amb la tradició folklòrica anterior. En la seva doctrinal, ha estat un dels teoritzadors de l'anomenat colonialisme intern per a referir-se a la situació occitana.
També ha produït un teatre d'animació social. Ha estat president de l'Institut d'Estudis Occitans (però sortí d'aquell organisme el 1981 a causa de tensions antiuniversitàries), i el 1974 presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses, que fou rebutjada.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesia
- Dire (1945-53),
- La loba (1959),
- Poèma a l'estrangièra (1960)
- Aire Liure (1974)
- Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984)
[edita] Narracions
- La vida de Joan Larsinhac, (1951)
- L'Icòna dins l'Iscla (1971)
- Lo Decameronet (1983)
- La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Març i Lo Libre de Joan.
- L'enclaus (1992)
[edita] Teatre
- Dòm Esquichòte (1973)
- Lei cascavèus (1977)
- La Croisade (1983)
[edita] De divulgació
- La révolution regionaliste (1967)
- Sur la France (1968),
- Décoloniser en France (1971)
- Le travail et la langue (1978) estudi sociolíngüístic
- Nous, Peuple Européen (1991)
- La Nation, l'Etat, les Regions (1993)
