Regne de Bitínia
De Viquipèdia
El Regne de Bitínia fou un estat monarquic a la regió de Bitínia, de cultura hel·lenística.
Els bitinis eren probablement un poble de Tràcia que es va establir a Mísia i es va barrejar a una part dels misis, expulsant la resta. Foren dominats per Cressos de Lídia. Heròdot els esmenta com a Tracis dividits en dos tribus: els Tinis i els Bitinis, però el primer nom va caure en desús; Hèrodot diu que els Tinis ocupaven la costa de Bitínia des Cios fins al Pont, i els bitinis l'interior, però això fou probablement erroni. Destruït el regne de Lídia els bitinis quedaren subjectes a Pèrsia, i es va crear una satrapia que no se sap si era solament per Bitínia o comprenia altres territoris.
Una dinastia local encapçalada per Didalsos, va afermar la seva sobirania vers el 430 aC i va ocupar la colònia grega (de Megara) d'Astacos. Una dotzena de reis (sense contar a Zibees) van seguir a Didalsos:
- Didalsos 430 aC- 390 aC
- Boteires 390-377 aC
- Bas 377-326 aC
- Zipotes 326-281 aC
- Nicomedes I 281-246 aC
- Zibees (al sud de Bitínia) 280-277 aC
- Zieles 246-228 aC
- Prusies I Kholos (el coix) 228-180 aC
- Prusies II Kynegos (Casador) 180-149 aC
- Nicomedes II Epifanes 149-128 aC
- Nicomedes III Evergetes 128-91 aC
- Nicomedes IV Filopator 91-90 aC
- Sòcrates 90-89 aC
- Nicomedes IV (segona vegada) 89-88 aC
- Sòcrates (segona vegada) 88-84 aC
- Nicomedes IV (segona vegada) 84-74 aC
Al rei Didalsos el va succeir Boteires, potser el seu fill. Bas, fill de Boteires fou el següent rei i se sap que regnava el 334 aC quant els macedonis van envair el país dirigits pel general Calantos, que fou derrotat. Alexandre el gran va renunciar a ocupar el país i va continuar el seu camí.
A Bas el va succeir el seu fill Zipotes vers el 326 aC i va guerrejar amb Lisímac i Antíoc (fill de Seleuc I Nicàtor) amb cert èxit. El seu successor fou el seu fill Nicomedes I (281 aC), del que cal suposar una mare grega pel seu nom totalment grec. Nicomedes es va declarar independent després de la mort de Lisímac a Cirupedion el 281 aC, però tenia por de perdre el tron per causa de tres germans i els va fer matar; ho va aconseguir amb dos d’ells, però el tercer, Zibees, es va revoltar i es va apoderar d’una part del regne Fou aquest rei qui va invitar als gàlates establerts a Tràcia a passar a l'Àsia Menor (478 aC), per ajudar-lo contra son germà rebel que dominava ja una bona part del país. Els gàlates van derrotar ràpidament a Zibees i van rebre un petit territori al sud de Bitínia per establir-se, però aviat es van dedicar a assolar les regions properes. Nicomedes va fundar la ciutat de Nicomèdia (264 aC) al golf d'Astacos, que va convertir en la seva capital, i que li va permetre afermar el seu poder al assegurar el domini de la costa de la Propòntida.
Després d'uns anys confusos, el va succeir a la seva mort (vers 250 o 246 aC) el seu fill Zieles que va planificar la mort dels caps gàlates als que el seu pare havia invitat, però els gàlates se’n van assabentar i el van matar.
El seu fill Prusies I Kholos (el coix) fou proclamat rei, i va derrotar als gàlates que estaven assolant les ciutats de l'Hel·lespont, i va matar tots els que va poder inclosos dones i criatures. El 188 aC va acollir al cartaginès Anníbal, expulsat del territori selèucida. Va adquirir la ciutat de Cios, al golf de Cios, i Mirleia, i el seu domini al est es va estendre a les rodalies del Rhyndacos, i també va ocupar Cieros en territori d'Heracleia (a la que va donar el nom de Prusies (igual que va fer amb Cios) i Tios a la boca del Bilaos, rodejant Heracleia pels dos costats; però quant va atacar la ciutat grega va resultar mort (180 aC) i el va succeir el seu fill Prusies II Kynegos (el caçador) que el 167 aC va demanar la protecció del senat de Roma i el 156 aC es va aliar amb Mitridates V Evergetes del Pont contra Pèrgam, ocupant el nord del regne fins que els romans van enviar tropes que el van obligar a retirar-se i li van imposar un tractat de pau. El 149 aC el rei va voler assassinar al seu fill Nicomedes i aquest es va rebel·lar amb ajut de Pèrgam, va arrestar al pare i el va executar, i es va proclamar rei (Nicomedes II Epifanes).
Va tenir un pacífic regnat que es confon amb el del seu fill Nicomedes III Evergetes (entre els dos casi seixanta anys); el 135 aC es va aliar al rei del Pont Mitridates V (Mitridates I del Bòsfor Cimmèric). Va morir el 128 aC i el va succeir el seu fill. El 91 aC Nicomedes III va ocupar Paflagònia el que va portar a una breu guerra amb el regne de Capadòcia que no va seguir per la mort del rei el 90 aC. Llavors va pujar al tron el seu fill Nicomedes IV Filopator que fou reconegut rei pels romans, dels quals el nou rei era un dels mes grans partidaris, però son germà Sòcrates, enemic de Roma, es va revoltar i va enderrocar a son germà amb ajut del Pont. El 89 aC els romans van imposar el restabliment de Nicomedes IV, però poc temps després (88 aC) aquest fou expulsat del poder per Mitridates VI Eupator del Pont, que va reinstal·lar a Sòcrates. El 84 aC Nicomedes IV fou restaurat pels romans després de la pau. Va morir sense fills el 74 aC i va deixar el regne a Roma.
El governador romà d'Àsia, Marcus Junius, fou enviat a Bitínia a recollir l’herència però Mitridates del Pont es va anticipar i va ocupar el regne i va annexionar la costa fins a Heracleia, deixant només sense ocupar la península de Calcedònia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Però els consols Cotta i Lucul·le van obtenir diverses victòries i l’any següent (73 aC) Bitínia va quedar totalment ocupada i inclosa dins la província romana d'Àsia, fins que mes tard formarà província separada (Vegeu Bitínia (província romana)).
