Ramon d'Abadal i de Vinyals
De Viquipèdia
Ramon d’Abadal i de Vinyals, (Vic 1888 - Barcelona 1970) va ser un historiador i polític català.
Va estudiar dret i s'implicà en política en afiliar-se a la Lliga Regionalista, de la qual va ser diputat per Vic (1917 i 1921). Malgrat adherir-se a Acció Catalana, retornà a la Lliga quan es produí l’adveniment de la República. Va dirigir ‘‘La Veu de Catalunya’’.
Els seus treballs històrics es van centrar en el període comtal català i els seus antecedents. L'any 1913 publicà amb Ferran Valls i Taberner els Usatges. L'any 1914 va dur a terme la tesi sobre Les Partides a Catalunya. De l’obra Catalunya carolíngia, publicà Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-1952) i Els comtats de Pallars i Ribagorça (1955) i deixà en curs de publicació avançada El domini carolingi a Catalunya (1971).
Després de la guerra del 1936-1939 formà part del consell privat de Joan de Borbó. També va ser membre de l’Institut d'Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
