Ramon Margalef
De Viquipèdia
Ramon Margalef (Barcelona, 1919 - Barcelona, 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en el camp de la limnologia.
Sens dubte un dels científics més importants que ha donat el nostre país, havia treballat a l’Institut de Biologia Aplicada (1946-1951), i a l’Institut d’Investigacions Pesqueres, el qual dirigí durant 1966-1967. El 1967, Margalef fou el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya, a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia i des del qual formà un bon nombre d’ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Va publicar més de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l’aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l’estudi de les poblacions. D’entre la seva prolífica obra, cal esmentar: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecològica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecològics (1991). Va rebre diversos guardons, com són la primera edició del Premi Huntsman (el «Nobel» de la mar), el Naumann-Thienemann de limnologia, el premi Ramón y Cajal i la Medalla d’Or i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. Va rebre quatre doctorats honoris causa d'universitats d'arreu del món.
Era professor emèrit d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fins a la seva mort.
