Rafelguaraf
De Viquipèdia
| Rafelguaraf | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Gentilici | Rafelguarafí Rafelguarafina |
||
| Població (2004) | 2.398 | ||
| Superfície | 16,30 km2 | ||
| Densitat | 147,12 hab/km2 | ||
| Altitud | 38 m | ||
| Nuclis de població | 4 | ||
| Codi postal | 46666 | ||
| Coordenades | 39° 03’ 05” N 0° 27’ 26” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Alzira | ||
Rafelguaraf és un municipi de la Ribera Alta
Taula de continguts |
[edita] Història
S'han trobat algunes deixalles de l'Eneolític però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que desprès de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva; l'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets; el 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de [[1870[[ el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comença a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.
[edita] Patrimoni municipal
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
- Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
- Església del Tossalet.
[edita] Festes
El 6 i el 7 d'agost són les festes patronals.
[edita] Altres dades
En 2004 hi havia empadronats 2.398 rafelguarafins, que es reparteixen en els nuclis de població de Berfull, Tossalnou i Riu-rau. Les municipals de 2004 donaren la batlia al PP que tragué 5 regidors, el mateix nombre que el PSPV; UV només n'obtingué 1.
L'economia depèn de l'agricultura de regadiu, fonamentalment, taronger.
La Penya Roja (345 m) constitueix el punt més elevat dels 16,3 km2; el corrent fluvial més important és el riu d'Albaida però hi ha també uns quants barrancs com ara el del Pinar.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
