Radamist d'Armènia
De Viquipèdia
Radamist fou rei d'Armènia del 51 al 53 i del 54-55.
El 51 el rei georgià Pharsman I d'Ibèria va trair a seu germà Mitridates d'Armènia al que va fer fugir a Garbi (guarnició romana propera a la actual Erevan), i va col·locar al tron al seu propi fill Radamist. El cap de la guarnició romana Celius Poli, subornat per Radamist, va permetre una entrevista del rei enderrocat amb el seu nebot, en la qual cosa Radamisto va capturar traïdorament a Mitridates i el va fer matar.
Seguidament Radamist fou proclamat rei. El governador de Capadòcia, Julius Polignus, que va anar a Armènia per posar ordre, fou també subornat, i finalment va acceptar els fets.
El rei Vologès I de Pàrtia, disconforme, va envair Armènia i va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germà Tiridates I (any 53), però al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epidèmia, Radamist va recuperar el poder. Però es va sobrepassar en les venjances produïdes, i la noblesa se li va girar en contra i es va produir una revolta general (vers finals del 54 o al 55) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei (55). La dona de Radamist, Zenobia, que es va quedar enrera per no endarrerir la fugida del seu marit, fou feta presonera, però Tiridates la va tractar com una reina.
Radamist va tornar al Regne d'Ibèria, on un temps després fou assassinat per ordre del seu pare, assabentat de que conspirava contra ell.
