De Viquipèdia
|
| Premi Nobel |
Rabindranath Tagore (nascut el 7 de maig de 1860 a Calcuta, Índia i mort el 7 d'agost de 1941 a Santinitekan, Índia) fou unescriptor i poeta indi. El seu nom en bengalí és:রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর,. Era el darrer dels catorze fills d'una família selecta (un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan), estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra (1877-88). En tornar a l'Índia s'ocupà de l'administració de les propietats del seu pare (1891) a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l'endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits. Fundà a Śantiniketan una escola (1901) basada en els postulats de la llibertat intel·lectual i la formació harmònica de l'home, convertida més tard (1921) en la universitat internacional de Viśva Bhāratī, institució que combina antics ideals indis amb tendències netament europees. Li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura el 1913
