Química farmacèutica
De Viquipèdia
La Química Farmacèutica és una disciplina científica enmig de la Química i la Farmàcia relacionat amb el disseny i desenvolupament de fàrmacs. La Química Farmacèutica, també anomenada en altres àmbits (sobre tot, en l'anglesa) Química Mèdica —Medicinal Chemistry—, tracta la identificació, la síntesi i el desenvolupament de noves identitats químiques utilitzades per a l’ús terapèutic. Açò, també inclou l’estudi dels fàrmacs ja existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR).
La Química Farmacèutica es una ciència molt interdisciplinària, la qual combina Química Orgànica amb Bioquímica, Química Computacional, Farmacologia, Biologia Molecular, Estadística i Química Física.
Taula de continguts |
[edita] Procés del descobriment d'un Fàrmac
[edita] Descobriment
El primer pas del descobriment d’un fàrmac és la identificació dels nous principis actius. Aquests principis actius poden provenir de fonts naturals, com plantes, animals o fongs. Molt sovint, aquests poden venir de la síntesi o hemisíntesi farmacèutica, en que els principis actius se sintetitzen completament o es modifiquen d’altres composts provinents d’aquestes fonts naturals. El gran avanç en informàtica i robòtica ha pogut accelerar i automatitzat aquest procés.
[edita] Optimització
El segon pas del descobriment d'un fàrmac és la modificació sintètica. Aquesta es realitza per a millorar les propietats biològiques del farmacòfor. La correlació quantitativa entre l'estructura química i l'activitat biològica del farmacòfor juga un paper important per a trobar “compostos principals”, perquè els quals mostren el millor potencial, la millor sel·lectivitat, i la menor toxicitat. Açò inclou la possibilitat de crear profàrmacs i fàrmacs durs i tous mitjançant l'estudi del metabolisme de fàrmacs i la recerca de millores mitjançant relacions estructura-activitat qualitatives i quantitatives.
[edita] Desenvolupament
L’últim pas és l’elecció de compost principal més adequat per a l’ús en anàlisis clínics. Açò inclou l’optimització de la ruta sintètica per a la producció a gran escala i la preparació de fórmules magistrals adequades.
