Premià de Mar
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Premianenc, premianenca | ||
| Població (2004) | 27.464 hab. | ||
| Superfície | 2,12 km2 | ||
| Densitat (2004) | 12.954,72 hab/km2 | ||
| Altitud | 8 m | ||
| Coordenades | 41°29'31"N, 2°21'35"E | ||
| Entitats de població | 1 | ||
Premià de Mar és un municipi de la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou i Vilassar de Mar, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que es segregà de l'actual Premià de Dalt (aleshores Sant Pere de Premià, o simplement Premià), l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró va afavorir notablement el creixement del poble.
El nucli urbà inicial s'estengué al llarg de la carretera de Mataró(Camí Ral)i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les que avui se'n conserven encara moltes) al casc antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dóna al carrer i generalment amb pati al darrera.
Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants (Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell).
Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de RENFE) fou durant molt de temps l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.
A partir de finals dels anys seixanta començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament en les zones més perifèriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars.
[edita] Economia
L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.
[edita] Població
Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment té un important contingent d'inmigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície.
[edita] Medi ambient
La platja és arenosa i pateix una forta regressió marina ,que en el seu dia obligà a construir espigons, i que en els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.
El Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM) de Premià, és una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es troben en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar i es pot visitar concertant cita prèvia.
[edita] Cultura
Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas
Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar:
- El Patronat Social Premianenc
- El Centre L'Amistat
[edita] Edificis històrics d'interès
- Masia Can Manent (Camí Ral 54. Acull la biblioteca municipal)
- Escola d'Assís
- Fàbrica La Lió (edifici industrial avui convertit en escola. Interessant porxo)
- L'Antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, d'estil modernista i neoclàssic, construïda el 1884. És l'única fàbrica de gas d'hulla conservada a Catalunya. Ha estat rehabilitada per l'arquitecte Rafael de Cáceres.
- El Col·legi La Salle Premià
- Església de Sant Cristòfol, iniciada el 1798 i acabada el 1854 (altar i pòrtic barrocs amb motius mariners i campanar octogonal)
- Can Roure (noucentista, acull el Jutjat de Pau de la població)
- Masia Ribas (1881)
- Can Maristany (seu de l'Escola Municipal de Música)
[edita] Esports
Entre les societats esportives localitzades a Premià de Mar cal destacar-ne:
- Club Esportiu Premià (futbol)
- Club Nautic Premià
- Club Tennis Premià
- Agrupació Bàsquet Premià
- Club Natació Premià
