Piràmide de Kheops
De Viquipèdia
La piràmide de Kheops o Khufu, coneguda com la gran piràmide, és la més gran de les tres piràmides de Gizeh. Fou construïda pel faraó Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de Khefren i de Micerí.
La seva altura original fou de 146,58 metres però ara només en té 139. Ha perdut el seu recobriment calcari fet amb pedra de Turah; aquesta pedra calcària era de color blanc i això permetia veure la piràmide des de molts kilòmetres de distància. La punta era feta d'una barreja d'or i plata.
La base mesurava 230,40 metres de costat (avui ha perdut un tres metres) i era quadrada. La superfície del conjunt era de 53.000 m2 i el volum de 600.000 m3. La piràmide estava construïda 44 metres per damunt del nivell normal del riu Nil. Està construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de més de dues tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del faraó eren de granit de les canteres d'Aswan i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seva entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 metres per sóta la piràmide; la cambra de la reina és a l'extrem de la gran galeria. La cambra reial és a 43 metres d'altura i està recoberta de granit rosa i conté el sarcòfag del faraó del qual la mòmia havia desaparegut. El temple és a la part oriental amb dues fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 metres de llarg i 6 d'ample es va trobar el 1954 perfectament conservada.
La construcció es va iniciar quan Kheops va pujar al tron i va durar uns vint anys; Heròdot diu que hi treballaren cent mil homes, però les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns vint-mil treballadors.
| Les set meravelles del món |
| Gran Piràmide de Gizeh | Jardins penjants de Babilònia | Temple d'Àrtemis a Efes | Estàtua de Zeus a Olímpia | Tomba de Mausol a Halicarnàs | Colós de Rodes | Far d'Alexandria |
