Pic d'Aneto

De Viquipèdia

Aneto
El pic d'Aneto. A la seva dreta la glacera més extensa que resta als Pirineus.
Altitud:	3.404 m
Latitud:	42°38′ N
Longitud:	0°40 E
Posició GPS cim:	{{{GPS}}}
Situació:	Osca (Aragó)
Serralada:	Pirineus
Primera ascensió:	20 juliol 1842 per Albert de Franqueville, Platon de Tchihatcheff, Pierre Sanio, Pierre Redonnet, Jean Sors i Bernard Arrazau
Ruta normal:	Des del Refugi de la renclusa, creuant el glaciar de l'aneto i ascendint pel vessant nord.
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus. La seva alçada és de 3.404 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la “Pilarica”, patrona d’Aragó.

[edita] Geografia

Està situat a l’extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d’extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Osca).

Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigues de la vlall de barrans s'escolen pel forau dels aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l’Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.

[edita] Apunts d’història

Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Precisament, a la banda gascona, d'aquest pic en deien tradicionalment Neto, o "Nethou" segons l'ortografia afrancesada.

Encara que és un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensió no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van ésser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.

L'1 de març de 1879 Monts, Courrèges i Paget culminarien la primera ascensió a l’hivern, i el 8 d’abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esquís.

[edita] Muntanya i turisme

Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al més important centre d'alpinisme dels Pirineus.

En l’actualitat cada un dels dies de la primavera –amb esquí de muntanya– i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals són fàcils i existeixen carreteres i camins que permeten còmodes aproximacions. A l’estiu fins i tot hi ha un servei d’autobús –amb horaris adients– des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, començament de l'itinerari més habitual.

El segon dels itineraris normals –pel coll de Corones– és servit també a l'estiu amb un transport públic. D’aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqüentats: el corredor Estasén (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50º com a màxim) i l’esperó sud (roca III i IV).

Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins allí és netejada diàriament als mesos d’hivern.