Pere Blai
De Viquipèdia
Pere Blai (1553-1621), arquitecte català. Probablement es formà amb el seu pare, mestre de les fonts de Barcelona, i amb el seu germà.
La relació professional que manté amb Jaume Amigó, rector de Tivissa i expert tracista, va influir de forma important en els seus coneixements de l'estil renaixentista i en el seu nomenament com a mestre major de la diòcesi tarragonina.
Dins les seves obres trobem la capella del Santissim de la catedral de Tarragona (1582) a on va succeir a Bernat Cassany; la parroquia de la Selva del Camp (1582); capelles de Sant Joan i Sant Fructuós a la catedral de Tarragona (1592); parròquia de Cornudella de Montsant (1599) i la parròquia de Sant Jaume Apòstol a Riudoms (1617).
L'encàrrec mes important va ser la construcció de la façana sud del Palau de la Generalitat de Catalunya a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Es volia una construcció alineada amb l'estil de l'època en contrast amb l'estil gòtic de la resta del palau. L'encàrrec que havia de durar quatre anys, va acabar al cap de vint i després de moltes polèmiques i períodes d'aturament de les obres.
Arrel d'aquest treball, va fer una serie d'intervencions a Barcelona: Capelles de Sant Ramon de Penyafort i de Sant Domènec a l'església dels dominics, intervenció a la parròquia d'Igualada.
Blai va estar casat amb Elisabet Pons, filla d'un notari. Va tenir cinc filles i un fill.
