Pelusium
De Viquipèdia
Pelusium fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Said. El seu nom egipci fou Peromi (o Per-Omi), i els grecs li van dir Pelúsion, d'eon el llatí Pelusium. Els coptes li van dir Mud o Moun (Per-mud o Peremoun). Els hebreus l'anomenaren Sin (arameu Seyan); els nom àrab es Tell al-Farama (derivat del nom copte Paramoun) i proper hi ha el llogaret de Balouza derivat de Pelusium. Fou la ciutat mes important del est del Baix Egipte, i era a la branca mes oriental del Nil, coneguda per Ostium Pelusiacum. L'antiga ciutat era a uns quants km al interior i avui es mes propera de la costa. Produïa lli però la ciutat acomplia funcions de fortalesa fronterera i com a tal fou teatre de diverses batalles.
Heròdot diu que el faraó Psamètic I (664 aC-610 aC) va donar terres als mercenaris jònics i caris, sota la ciutat de Bubastis, a la branca Pelusiaca del riu; no obstant no està provat que l'establiment dels mercenaris fos la ciutat de Pelúsion ja que no s'ha trobat cap resta del segle VII aC. No obstant els perses van conquerir la ciutat al segle següent (Heròdot esmenta el fet) i tampoc s'han trobar restes.
El rei Senaquerib (720 aC-715 aC) va arribar davant les muralles de Peromi però es va retirar; en la seva retirada els egipcis els van atacar i derrotar. El 525 aC es va lliurar davant la ciutat la batalla en la que les forces de Cambises II de Pèrsia van derrotar al faraó i el rei persa va entrar a la ciutat sense lluita. El 373 aC el sàtrapa Farnabazos de Frígia es va presentar amb la flota davant Peromi però es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel faraó Nectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables; l'expedició naval fou un desastre. El 369 aC la ciutat fou conquerida pels perses, rendint-se a la guarnició egípcia i a cinc mil mercenaris grecs, poc després de que les forces del rei Nectabeu havien estat completament derrotades. El 333 aC va entrar a Pelúsion el rei macedoni Alexandre el gran, sense lluita, i hi va instal·lar una guarnició; a la mort d'Alexandre el general Ptolemeu en va apoderar el govern d'Egipte i en va esdevenir faraó (Ptolemeu I Soter). El 321 aC el cos d'Alexandre fou portat a Pelúsion. El 173 aC Antíoc IV Epifanes va derrota a Ptolemeu VI Filomètor sota les muralles de la ciutat, i la va conservar després d'abandonar la resta d'Egipte, però mes tard (en època no establerta) va retornar als làgides. El 55 aC Marc Antoni, llavors general a les ordres del procònsol Gabinius, va derrotar als egipcis prop de la ciutat i la va ocupar però va respectar la vida dels seus habitants. El 48 aC Cleòpatra fou a la ciutat dirigint un exercit d'egipcis i mercenaris siris i àrabs contra el seu germà i marit Ptolemeu XII Auletes. Al mateix any (28 de setembre) fou assassinat a la ciutat Gneu Pompeu, que derrotat a Farsàlia havia fugit allí buscant la protecció del faraó Ptolemeu, que fou qui el va fer matar i el va enviar embalsamat a Juli Cèsar quant aquest va arribar l'octubre. El 31 aC després de la batalla d'Àccium, August es va presentar a Pelusium, i el governador Seleuc li va obrir les portes. La ciutat fou visitada per diversos emperadors, entre ells Tit (70), Adrià (130-131), i Septimi Sever (199-200). El 501 la ciutat fou seriosament damnada pels perses. El 524 va patir una plaga i des llavors fou coneguda principalment pel seu nom copte, Peremoun. El 618 Pelusium fou atacada i després conquerida temporalment pels perses dirigits per Khusraw. El 640 fou ocupada per Amr ben al-Ash després d'una forta resistència, i la seva caiguda va portar la de tot Egipte de la que Amr fou el primer governador. Al segle IX fou centre de comerç dels jueus (els radhanites). El 1171 fou arrasada per Balduí I de Jerusalem, que va morir enverinat al menjar un peix local. El 1169 encara es esmentat un atac del rei Amauri I de Jerusalem, però després no torna a ser esmentada.
La ciutat fou excavada per Jacques Cledal el 1910. El 1982 va iniciar excavacions Mohammed Abd El-Maksoud. El 1991, Tell el-Farama i els llocs propers com Tell el-Makhzan i Kanais, considerats parts de la "Gran Pelusium" foren repartits en concessions a equips egipcis, canadencs, suissos i britànics; Ahmed el-Tabai va descobrir un amfiteatre i Mohammed Abd el-Samie una església bizantina a Tell el-Makhzan.
