Pedreguer

De Viquipèdia

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Pedreguer
Localització
Municipi de la Marina Alta
Gentilici	Pedreguerí Pedreguerina
Població (2004)	6489
Superfície	29,60 km2
Densitat	207,84 hab/km2
Altitud	83 m
Nuclis de població	1
Coordenades	38º47'36'' N 0º02'03'' E
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Dénia

Taula de continguts 1 Història 1.1 Època Medieval 1.2 Època Moderna 1.3 Època Contemporània 2 Festes i tradicions populars 3 Edificis històrics i d'interès 4 Gastronomia 5 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Època Medieval

Població d'origen musulmà. Hi havien diferents nuclis de població situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, per últim, als de Cervellón. Tantmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins l'any 1544 en què es va independitzar.

[edita] Època Moderna

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador de Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

[edita] Època Contemporània

La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara què ara ha decaigut molt aquesta indústria per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins els 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfície de 30,3 km².

[edita] Festes i tradicions populars

• Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 8 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la Plaça Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses, ral·li humorístic, etc.
• Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Es celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el Porrat.
• Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha processó, i el diumenge escomença la Pasqua i es sol anar a berenar la mona.
• Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfresen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
• Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals . Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
• Moros i Cristians: Diverses comparses del poble es posen el vestit que correspon a la seua comparsa i desfilen acompanyats per bandes de música. També hi ha espectacle de cavalls i balls diversos.
• Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana es celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de l'Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

[edita] Edificis històrics i d'interès

• La Font d'Aixa
• El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran.
• L'Església de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574.
• Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major.
• La Capelleta de Sant Blai: Del segle XVIII però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita es celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai on es troben moltes paradetes on es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes.
• Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura.
• Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats.
• Mirador "Mirabarques": Del 1998, en aquest mirador es pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina.

[edita] Gastronomia

• Putxero: És un menjar que té carn, verdures, botifarra, etc. Es serveix calent, i el seu caldo serveix per fer arròs o fideus.

• Paella: És fa en una paellera. Es fa amb arròs i qualsevol cosa que vinga bé. És molt típic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).

• Arròs al Forn: És un plat d'arròs, verdures i carn. Es fa al forn i es serveix calent.

• Esgarradet: És un plat de moltes verdures com pebrera, tomaca, ceba, etc. És un plat gelat.

• Arròs amb Fesols i Naps: Arròs amb fesols i nap. Es seveix calent.

• Coques: Una base de pasta, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc.

• Polp amb Penques: Polp trossegat amb penques, ceba, etc.

• Encisam: Amanida amb tomaca i ensisam.

• Coca Maria: Coca molt inflada que es sol menjar per a berenar.

• Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb carabassa.

[edita] Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Warning Weblog a Pedreguer per Toni Mengual.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pàgina de l'Ajuntament de Pedreguer.
• La meteorologia a Pedreguer
• Hic et nunc, el món vist per Blai Server des de Pedreguer
• Web del Departament de Llatí de l'ES Pedreguer
• Web de Curtmetratges Casolans de Pedreguer