Paterna

De Viquipèdia

Paterna és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest a 5 km al Nord-oest de la capital del País Valencià i a la ribera esquerra del riu Túria.

El térme municipal de Paterna comprén 40 km², sent de 13 km la distància màxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va desde els 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar.

El terme municipal de Paterna limita amb els de Burjassot i Benimàmet (València) a l'est, amb els de Manises i Quart de Poblet al sud, tots en al comarca de l'Horta ,amb els de Riba-roja de Túria , l'Eliana i Sant Antoni de Benaixeve al oest, en el Camp de Túria i amb els de Bétera i Godella al nord.

Els nuclis de població del municipi són: Paterna que és dividix en els barris de : Paterna, Alborgí, Campament, i Santa Rita; la Canyada, la Coma, Santa Gema, Terramelar, Lloma Llarga-Valterna, El Plantio, Cumbres de Sant Antoni i Cruz de Gràcia.

Taula de continguts 1 Clima 2 Economia 3 Història 3.1 Origens 3.2 Edat Mitjana 3.3 Edat Contemporànea 4 Cultura 4.1 Monuments 4.2 Ceràmica 4.3 Festes 4.4 Gastronomia 5 Paratges Naturals 6 Enllaços externs

[edita] Clima

El seu clima és mediterrani amb unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscil·len entre els 12ºC de mitja, de gener i els 27ºC de juliol, aconseguint-es tots els estius temperatures maximes per damunt dels 35ºC .

[edita] Economia

Encara que l'economia paternera s'ha basat històricament en el sector primari: cereals, hortalisses i tubèrculs de regadiu primer, moreres després i Tarongers al final ; i en el secundari: Indústries artesanals de ceràmica i seda primer i productes manufacturers després, en l'actualitat l'economia es basa en el sector servicis, representat este al 56% de la població activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.

A més, Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Gerro, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademus, la ciutat de negocis Tàctica , el parc Tecnològic de València , part de la Fira de Mostres de València i els centres comercials i d'oci de Carrefour Paterna i Heron city.

[edita] Història

[edita] Origens

Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten al neolític i l'edat de bronze, a causa dels jaciments d'esta època trobats en les partides de la Vallesa i Despenyaperros.

Durant l'època ibèrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riu Túria, on s'han trobat nombroses mostres de ceràmica ibèrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.

En l'època romana, es pot començar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en què es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en el segle I que es dedicava a la producció ceràmica. Açò, unit als jaciments que demostren l'existència d'un vila romana baiximperial, i la presència d'un aqüeducte en el terme municipal, demostren la importacia que va tindre el lloc durant l'època. D'aquest període procedix la toponímia originària del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella època va ser Paternal.

[edita] Edat Mitjana

Durant l'època musulmana, Paterna aconseguira certa esplendor econòmica, a causa del desenvolupament de la indústria ceràmica i manufacturera, l'expansio del cultiu de regadiu gracies a la construccio de noves acequies i la introducció de nous cultius com l'arròs, la morera, etc. Així com a esplendor arquitectònica amb la construcció de la mesquita (actual església de Sant Pere) i la Torre, utilitzada com a lloc d'observació i defensa contra invasions marítimes.

Posteriorment amb la conquesta de València per part de Jaume I , Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de forma pacifica a l'abril de 1237, i va ser entregada a la Família Lluna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Període durant el qual la ceràmica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparéixer en nombrosos palaus de la noblesa europea.

Al segle XVI, el poble passa a mans del Duc de Sogorb, època en la qual la producció ceràmica es va reduir dràsticament, açò unit a la repressió pel moviment antisenyorial de les Germanies i posteriorment l'expulsió dels moriscos en 1609, va produir un deteriorament econòmic del que la vila no es recuperaria fins al segle XIX.

[edita] Edat Contemporànea

Al segle XIX, la població es dedicava exclusivament a l'agricultura, època en què és van construir gran quantitat de Coves per a l'habitatge, ja que no necesitaven quasi materials de construcció. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperació gràcies a la construcció del ferrocarril i la canalització de les aigües, així com una expansió urbanística a causa de la immigració.

Ja en el segle XX, Paterna es va veure immersa en la Guerra civil espanyola des que els soldats fidels a la república van impedir la presa dels quarters per part dels forces sublevades, fins que posteriorment amb la victòria dels nacionals el cementeri de Paterna es va convertir tristment en lloc d'afusellament de republicans d'arreu del País Valencià.

Ja a partir dels anys 60, amb la creacio del poligon industrial de la Font del Gerro i del flux migratori , es produiria un canvi enorme en el panorama econòmic, social i urbanístic, que ha portat a l'actualitat a Paterna a ser un poble amb mes de 50 mil habitants, amb varis poligons industrials, un Parc Tecnologic, i zones residencials com La Canyada, Terramelar, La Coma, Mas del Rosari, Valterna..., respectant al mateix temps zones verdes com els boscos de la Vallesa.

[edita] Cultura

[edita] Monuments

• La Torre: Sent el Monument de major importància i el major senyal d'identitat del poble, la Torre, d'origen àrab, s'utilitzava com a element defensiu de la població, a causa de l'excel·lent visibilitat que té dels seus voltants. Té una forma lleugerament troncocònica, les seues dimensions són : 19,5 m d'alçada, entre 12,7 i 9,6 m de diàmetre i l'amplada dels murs d'entre 2,5 i 3,3 m. Posseïx tres plantes i la terrassa superior. En l'actualitat la Torre esta integrada en el parc Urbà de la Torre i el Palau.

• Les Coves: Tipus de vivenda excavada en sòls poc compactes aprofitant la topografia del terreny en els desnivells de les zones rocoses del monticle en què es troba la població. Este tipus de vivendes van ser introduïdes pels moriscos, però no va ser fins a la crisi econòmica dels segles XVIII i principis del XIX , que es construiren a Paterna. Amb el temps s'ha produït un enorme retrocés del nombre de Coves des de les 2.420 existents en 1940, fins a les 106 actuals, les quals es dividixen en 6 nuclis: Coves del Palau, la Torre, Alborxí, Batà, la Mina i carrer de Godella.

• El Palau: Palau senyorial construït pels comtes de Vila de Paterna en 1760, va ser residència dels comtes inicialment, per a després ser utilitzat per a diversos fins, fins a 1983 que va ser adquirit per l'ajuntament per a instal·lar allí la seu de la casa consistorial.

• El Calvari: Zona d'esbarjo que posseïx unes grans vistes sobre el riu, l'horta i els pobles pròxims, actualment esta ocupada en el seu centre pel rellotge de la vila, però en el passat el lloc va ser ocupat pel Castell de Paterna, el qual es demolitdefinitivament en el segle XVIII per a aprofitament de materials.

• Església de Sant Pere: Alçada en el segle XIV en part en el lloc que va ocupar la mesquita, l'església dedicada a Sant Pere va ser remodelada en el segle XVIII , per a donar cabuda a la creixent població de Paterna. És una construcció d'una planta amb boveda de canó i una sèrie de pilastres que donen pas als altars laterals.

• Gran Teatre "Antonio Ferrandis": Teatre construït a finals dels anys 20 , es va convertir en el lloc d'oci i exparciment dels paterners durant diverses dècades, fins que a principis dels anys 80 tanca a causa de la competència de la televisió i d'altres locals. Posteriorment va ser adquirit per l'ajuntament per a ser rehabilitat i inaugurat davall el nom actual en 2000 per a desenvolupar un ampli ventall d'activitats culturals.

• Café Teatre Capri: Inaugurat en 1924 amb el nom de teatre nou de Paterna i conegut popularment com a Teatre del Bata, va seguir el mateix camí que el Gran Teatre, utilitzant-se per a diversos usos, fins a 1998 que és adquirit per l'ajuntament per a la seua rehabilitació i reinauguració l'any 2000.

• Els Molins: Construïts a partir de l'edat mitjana per a aprofitar la força de l'aigua que passava per la séquia de Montcada en les produccions de farineres, arrosseres i tèxtils. Va ser a partir del segle XIX quan es va produir la seua expansió fent que Paterna es convertira a finals del segle XIX en el major productor de farina de València. Posteriorment, els avanços tecnològics en electricitat, la industrialització i la major urbanització de l'horta van suposar el progressiu abandó d'estos molins

[edita] Ceràmica

A partir de l'Edat Mitjana i fins al segle XVI, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica competint amb notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterrani i exposant-se en cases senyorials de tot Europa.

Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, pots de farmàcia pintades en blau i daurat i les decorades en verd i manganés. Les decoracions d'esta ceràmica són d'origen islàmic amb interpretacions tant per al món musulmà com a cristià, els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals, heràldiques, geomètrics o arquitectònics.

Els socarrats, fabricat a partir del segle XV és la peça més característica de la ceràmica paternera. Són peces de fang cuit de forma rectangular amb diversos motius que s'utilitzaven per a la decoració de ràfols, sostres i parets. Tota aquesta ceràmica es feia i es fa en forns àrabs que s'han mantingut en el temps de generació en generació de mestres alfarers.

[edita] Festes

A banda de la festa de les Falles que és celebrada en la setmana del 19 de març, La festa major de Paterna se celebra la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe, període en què se celebren esdeveniments com:

• Els Moros i Cristians.
• Cabalgates.
• Correfocs
• La Pessa ( Cordà al estil antic )
• Mascletaes i Despertaes
• La Cercavila de coets de luxe.
• La Cordà : Festa de focs artificials en què en el carrer major són col·locats caixons plens de coets i femelletes, de diferents classes i models, en un tram de 120 metres de llarg per 8 d'ample. En cada caixó se situen tres persones que una de les quals ha de ser veterana i s'encarrega d'extraure els coets de manera que és mantinga un ritme constant de foc. El pas del Coeter Major amb la bengala verda suposa l'inici, de forma que junt amb la preliminar traca lenta de femelletes i coetons de foc seguit, és cremen entorn a 35.000 coets fins que el Coeter Major torna a passar amb la bengala roja marcant el final de l'esdeveniment.
• Les Recordaes ( Xicotetes cordaes que es fan al cohetodrom quasi tots els dies de la festa i despres de la Cordà.
• Castell de focs d'artifici.

Al barri de La Canyada també es celebra la tradicional festa en honor a Sant Vicent Ferrer tots els dillunsos de Pasqüa, una setmana abans que a València. Aquestes festes consisteixen en dues representacions, una el diumenge de resurrecció al vespre i una altra el dilluns de Pasqüa al matí. Un grup de xiquets representen en un escenari al carrer un dels molts miracles que segons la tradició popular va fer el sant valencià al seu pas per les rodalies de La Canyada. També hi ha una mascletà.

[edita] Gastronomia

A banda de la gastronomia típica valenciana, amb plats com la Paella, Arròs al forn o Fideuà, el dolç típic de Paterna és el Catxap, dolç de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada per un dels forns de Paterna. Cal destacar també la tradició orxatera que hi ha al barri de La Canyada, sobretot per les rodalies de l'estació de metro, on trobarem orxateries i gelateries amb molta tradició, a les quals acostumava a anar el famós actor valencià Antonio Ferrandis.

[edita] Paratges Naturals

El paratge natural més important de Paterna son els Boscos de la Vallesa, situats entorn del riu Túria, estan formats per una gran extensió que alberga una abundant població de pins i matolls integrat per les típiques associacions del bosc mediterrani sobre substrat calcari com a timó, romer, carrasca, llentiscle, coscoll, argilaga, etc.

Aquests boscos estan esperant a ser declarats, junt amb els dels municipis de la contornada, el parc natural del Riu Túria.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Paterna.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Edició local de Paterna de Vilaweb.