Parlavà

Se situa al peu del turó anomenat Montori, formant una plana regada pels rius Ter i Daró; aquest darrer travessa el municipi de sud a nord en el sector oriental. Altres petits turons, sobretot a la part occidental, fan el paisatge desigual.

Uns 341 habitants (any 2005) viuen en una estructura urbana no gaire clara: tan sols a l’entorn de l’església hi ha una agrupació d’edificis distribuïts en carrerons estrets i curts, que semblarien assenyalar un antic recinte murat del qual no en resta cap vestigi. Fora d’aquest nucli el poble s’allarga vers llevant i tramuntana en petits veïnats poc definits. Destaquen els veïnats de la Rutlla i de Matabou. El municipi també compren la població de Fonolleres.

[edita] Història

Parlavà amb el Montgrí i les illes Medes al darrera

L'origen del seu nom en la documentació antiga seria Palatio Rabano (segle X), compost de Palau i l'antropònim medieval Hraban, d'origen germànic.

[edita] Llocs d'interès

L'església romànica de Sant Feliu de Parlavà corona la silueta del municipi.

Parlavà amb el Montori al darrera

[edita] Activitats econòmiques

Els conreus són de grà, farratge, arbres fruiters (pomeres), vinyes i oliveres que coexisteixen amb la ramaderia porcina, bovina i vacuna. També trobem petita indústria ramadera secundària (formatges).

[edita] Comunicacions

Dues carreteres travessen el poble de nord (Figueres) a sud (La Bisbal d'Empordà) i d'est (Torroella de Montgrí) a oest (Girona).

[edita] Festes, tradicions

Festa Major: 1 d'agost, per Sant Feliu, amb 3 dies de celebració.
Festa Petita: 20 de gener, per Sant Sebastià, es celebra el diumenge més proper al dia assenyalat.

[edita] Gastronomia

[edita] Altres

L'any 1991 el poeta català Miquel Martí i Pol hi escriu Suite de Parlavà a casa del seu amic Lluís Llach.
L'any 1974 es funda el grup d'havaneres Les veus de Parlavà.