P'an-ku
De Viquipèdia
En la mitologia xinesa antiga P'an-ku és el primer ésser de l'existència. Durant divuit mil anys va anar creixent a la mateixa velocitat que ho feia la distància entre el cel i la terra ocupant-ne sempre tot l'espai. Era com un humà que tenia prominents ullals inferiors, banyes i el cos ple de borrissol. El seu estat anímic reflectia el temps que feia. Tan esforç va fer per separar el cel i la terra que el seu cos es va esbocinar en fragments petits de manera que el braç dret es va convertir en la muntanya del nord, els seus peus en la muntanya de l'oest, l'estomac en la del centre, el braç esquerre en la del sud i el cap en la de l'est. La seva carn es va convertir en la terra, els pèls en arbres i arbres, els ulls en la lluna i el sol i les llàgrimes en els oceans, mars i llacs. Els humans no són més que les seves puces.
Durant molt de temps va transmetre els seus coneixements als humans assegut al seu tron des de les alçades, governant-los i explicant-los els secrets dels mars, del sol i de la lluna però així que ho va haver explicat tot va desaparèixer i no se'n va saber res més.
Hi ha però qui assegura que el planeta el va crear junt amb els primers unicorn, tortuga, drac i fènix, a base de donar-lo forma a cops de cisell i martell.
S'expliquen diverses altres històries sobre aquest ésser.
