Otó II, emperador romanogermànic
De Viquipèdia
Otó II (955 –; 7 de desembre, 983, Roma), anomenat el Vermell. Rei d'Alemanya. Rei d'Itàlia des de 961. Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 25 de desembre de 967.
Va ser el tercer governant de la dinastia Otoniana o Saxona, fill d’Otó I el Gran i Adelaida d'Itàlia. Al principi va co-regnar amb el seu pare fins el 973.
Casat amb Theophanu, neboda de l'Emperador Romà Oriental Joan I Tzimisces, el 14 d'abril de 972. A la mort del seu pare en 973, va ser acceptat com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic sense oposició.
Otó va regnar continuant la política del seu pare de reforçar el govern imperial a Alemanya i estendre'l més profundament a Itàlia. Enric II de Baviera es va revoltar en 974 i no es va aconseguir la pau fins a 978, en l'anomenada Guerra dels Tres Enrics. L’any següent, Otó rebia la submissió dels altres dos opositors, Bohèmia i Polònia. També en aquell any Lotari, rei de França, envaïa Lorena, però Otó renunciava a la seva reclamació en 980. Amb Alemanya assegurada, Otó envaïa Itàlia aquell any, però era rebutjat pels Arabs en 982 a la Batalla de Stilo. El proper estiu, anomenava un règim a Verona per confirmar el seu fill, Otó III, com rei d'Alemanya. Moria a finals d’aquell any mentre feia una campanya contra Venècia. Mentre va ser a Itàlia, un invasió Eslàvica empenyia als alemanys a l'oest del riu Elba, però, amb tot, el regne va restar bastant fort a la seva mort.
| Precedit per: Otó I |
Emperador Sacre Imperi Romanogermànic 962 - 983 |
Succeït per: Otó III |
| Precedit per: Otó I |
Rei d'Alemanya Rei d'Itàlia 961 - 983 |
Succeït per: Otó III |
