Orde d'Alcántara
De Viquipèdia
Alcántara, un poble a la vora del Tajo, està situat en Extremadura, un gran camp de conflicte entre els musulmans i cristians d'Espanya durant el segle XII.
Presa primer pel rei de León en 1167, Fernando II, Alcántara va caure de nou en 1172; no va ser recuperada sinó fins al 1214 quan va ser presa per Alonso de León, el fill de Fernando. Per a poder defensar aquesta conquesta en una frontera exposada a molts assalts, el rei va recórrer a les ordes militars.
Alonso de León desitjava fundar en Alcántara una branca especial de l'Orde de Calatrava per al seu regne. Però quatre anys més tard aquests Cavallers van sentir que el lloc estava massa lluny de les seves casernes castellanes. Van renunciar i van transferir el castell, amb el permís del rei, a una peculiar orde lleonesa encara en un estat de formació, coneguda com “Els Cavallers de San Julián de Pereiro”.
[edita] Fundació
El seu origen és fosc. Són esmentats en 1176, en una concessió del rei Fernando de León, però sense al·ludir al seu caràcter militar. Són coneguts per primera vegada com orde militar per un privilegi del papa Celestino III en 1197. A través del seu pacte amb els Cavallers de Calatrava, van acceptar la regla cistercenca i el vestit, un mantell blanc amb una creu escarlata, i es van sotmetre al dret d'introspecció i correcció del Mestre de Calatrava. Aquesta unió no va durar molt.
[edita] Història
El càrrec de gran mestre es va convertir en la meta d'aspirants rivals. Van emprar l'espasa uns contra altres, a pesar del vot de fer-lo únicament en guerra contra els infidels. En 1318, el castell d'Alcántara presentava el lamentable espectacle del Gran Maestre, Ruy Vaz, sent assetjat pels seus propis Cavallers, donats suport pel gran Mestre de Calatrava. Aquesta divisió, en conjunt, mostrava no menys de tres grans mestres en contesa, donats suport respectivament pels cavallers, els cistercencs i pel rei. Tals exemples mostraven clarament en el que s'havia convertit l'esperit monàstic.
[edita] Declivi
Els reis, pel seu costat, no van dubtar a prendre part activa en l'elecció del gran mestre, qui podria donar-li un valuós suport a l'autoritat real. En 1409, el regent de Castella va triomfar a l'assolir que el seu fill, Sancho, un nen de vuit anys, es convertís en el Gran Mestre d'Alcántara. Aquestes intrigues van continuar fins a 1492, quan el papa Alexandre VI va investir al Rei Catòlic, Ferran d'Aragó, amb el gran mestratge d'Alcántara per a tota la vida.
Havia no menys de trenta-set “Encomanes”, amb 53 castells o poblats. Sota el domini francès les rendes d'Alcántara van ser confiscades, en 1808, i van ser regressades només en part en 1814, després de la restauració de Fernando VII.
