Niuas
De Viquipèdia
El grup Niuas és l'arxipèlag més septentrional i allunyat de Tonga. Consta només de tres illes volcàniques: Niuatoputapu, Niuafo‘ou i Tafahi. Administrativament és una de les cinc divisions de Tonga, amb capital a Hihifo de l'illa Niuatoputapu, però governada des de Nuku'alofa, la capital a Tongatapu.
El nom «niua» significa 'fulla de palma' i indica la gran quantitat de cocoters. És un nom molt utilitzat en diferents llocs de la Polinèsia, significativament a l'illa i estat de Niue.
Les Niuas queden molt aïllades, amb uns enllaços aeris i marítims irregulars. No existeix turisme i s'han mantingut les tradicions tongaleses. Les dades bàsiques de les illes del grup són:
| Illa | Població (1996) | Àrea (km²) | Densitat | Coordenades |
|---|---|---|---|---|
| Niuafo‘ou | 735 | 50,27 | 14,6 | 15º36'S 175º38'O |
| Niuatoputapu | 1.161 | 18,00 | 64,5 | 16º00'S 173º47'O |
| Tafahi | 122 | 3,42 | 35,7 | 15º51'S 173º44'O |
| TOTAL | 2.018 | 71,69 | 28,1 |
A més, a 38 km al nord de Tafahi, es troba l'escull Curacoa dividit en dues parts separades 90 m. A 6 km al sud-oest de l'escull es troba el volcà submarí de Curacoa, i a 10 km al més al sud es troba el banc Curacoa de 18 m de profunditat.
Les Niuas van ser descobertes pels holandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten, el 1616, en camí d'est a oest entre Rangiroa, a les Tuamotu, i les illes Hoorn, a Wallis i Futuna. La primera illa la van anomenar Cocos. És Tafahi, justament l'única de les tres Niuas que no porta el prefix niua. Mentre estaven negociant van arribar els veïns de Niautoputapu i els van atacar per sorpresa. Van anomenar aquesta illa Verraders Eylandt, 'illa dels Traïdors'. Seguint la seva ruta a l'oest van trobar la tercera illa, Niuafo'ou, on esperaven trobar aigua i avituallaments i la van anomenar Goede Hoop, 'Bona Esperança', de forma precipitada ja que no van trobar on fondejar.
| Portal:Polinèsia | Illes de Tonga |  |
|
|---|---|---|---|
| Grup Niuas: | Niuafoʻou | Niuatoputapu | Tafahi | ||
| Grup Vavaʻu: | Hunga | Kapa | Pangaimotu | ʻUtungake | Vavaʻu. Volcans: Fonualei | Late | Lateiki | Toku | ||
| Grup Haʻapai: | Lifuka | Kotu | Nomuka. Volcans: Fonuafoʻou | Kao | Tofua | ||
| Grup Tongatapu: | ʻAta | ʻEua | Minerva | Tongatapu | ||
