Natália Correia
De Viquipèdia
Natália de Oliveira Correia (São Miguel, Açores 1923 - Lisboa 1993) fou una escriptora portuguesa. Va escriure teatre avantguardista i poesia romàntica. Durant la dictadura d'Antonio Oliveira Salazar fou condemnada a 3 anys de presó, donà suport un temps al FLA i composà la lletra de l’himne açorès. Fou diputada pel Partit Socialista Portuguès i ocupà alguns càrrecs oficials.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Teatre
- O Progresso de Édipo (1957)
- O Homúnculo (1964)
- O Encoberto (1969)
- Erros meus, má fortuna, amor ardente (1981)
- A Pécora (1983)
[edita] Poesia
- Rio de Nuvens (1947)
- Dimensão Encontrada (1957)
- Passaporte (1958)
- Comunicação (1959),
- Cantico do país emerso (1960),
- O Vinho e a Lira (1966)
- Mátria (1968)
- As Maçãs de Orestes (1970)
- Mosca Iluminada (1972)
- O Anjo do Ocidente à Entrada do Ferro (1973)
- Poemas a Rebate (1975)
- Epístola aos iamitas (1976)
- O dilúvio e a pomba (1979)
- O armisticio (1985)
- Sonetos Romanticos (1990)
- O Sol das Noites e o Luar nos Dias (1993)
- Memória da Sombra (1994)
[edita] Narració
- Anoiteceu no Bairro (1946)
- A Madona (1968)
- A Ilha de Circe (1983)
