Nàuplia
De Viquipèdia
Nàuplia es una ciutat de Grècia, capital del nomòs de l'Argòlida, amb prop de 20.000 habitants. Es al golf de Nàuplia i es un port important.
El seu nom derivaria de Nauplios, el fill de Posidó i Amimone, pare de Palamedes. Per la seva ubicació sembla que fou un establiment d'origen estranger i la tradició diu que fou una colònia egípcia.
Era una ciutat independent i formava part de la confederació de l'Argòlida, que tenia les seves reunions anyals a l'illa de Calaureia. Mes o menys al temps de la segona guerra messènica va ser conquerida per Argos que va ocupar el seu lloc a la confederació; des llavors Nàuplia fou simplement el port d'Argos. Els ciutadans expulsat es van refugiar a territori espartà on van rebre la ciutat de Methone a Messènia. Quant el 371 aC l'estat de Messènia fou restablert, els nauplians van poder conservar Methone.
En temps de Pausànies la ciutat era en ruïnes; Pausànies esmenta el temple de Posidó, alguns fortins i una font anomenada Canathus, a la que es banyava Hera un cop a l'any i renovava gracies a aquest bany la seva virginitat.
Va romandre en mans dels romans i bizantins fins al 1205. En aquest any fou establerta la senyoria d'Argos i Nàuplia dins del principat d'Acaia. El príncep Jofre I la va cedir el 1212 a Ot de la Roche, senyor d'Atenes. El 1308 va passar a la casa de Brienne, que van perdre Atenes el 1311 però van conservar Argos i Nàuplia. El 1356 va passar als Enghieu i el 1388 fou venuda a Venècia. El otomans la van ocupar el 1539, però Venècia la va reconquerir el 1685; el 1715 el tractat de pau la va concedir a Turquia.
L'heroïna Bobolina la va assetjar per mar des l'octubre de 1821 i per terra ho va fer Demetri Ipsilanti, i els turcs la van evacuar el 1822. Des el 30 d'abril de 1823 fou residencia del Congrés i el govern de Grècia, fins el 1834.
