Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu
De Viquipèdia
Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Era fill del visir Lulu. El 1002 Lulu va fer assassinar al emir hamdànida Said al-Dawla Said Abul Fadail, i va assolir el poder de facto junt amb Mansur, però encara només com a regent.
Lulu va enviar al exili el 1004 als emirs nominals, fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí.
Lulu va morir el 1008 i el seu fill Mansur ben Lulu el va succeir i va rebre del califa fatimita el lakab de Murtada al-Dawla (Acord de la dinastia).
Durant el seu regnat, gairebé el d’un governador fatimita, el hamdànida Abul Haydja que era cunyat del Marwànida Muhahhid al-Dawla del Diyar Bakr, gracies a les gestions d'aquest darrer va rebre permís dels bizantins per intentar recuperar el poder i es va aliar als Banu Kilab o Kilabites. Va arribar a Mayyafarikin des on va sortir cap a Alep amb un petit exèrcit però no va obtenir suport militar dels bizantins i Mansur va obtenir finalment l’adhesió dels Kilabites i també ajuda fatimita, i va derrotar a Abul Haydja que va fugir a territori bizantí, passant per Melitene i arribant finalment a Constantinoble. L’emperador el volia tornar a enviar però les gestions diplomàtiques de Mansur davant la cort imperial ho van impedir. Probablement Abul Haydja va passar al servei de Bizanci i va servir com a cap militar.
El 1015 Mansur fou enderrocat per Salih ben Mirdas i es va refugiar a territori bizantí on el 1016 va obtenir el feu del castell de Shih al-Laylun, proper a la frontera. Va intentar també recuperar Alep, però sense èxit, i després va estar al servei de Bizanci i va participar del costat bizantí a la batalla d'Azas el 1030
