Modernisme

De Viquipèdia

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

El Modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bélgica), Modern Style (Anglaterra), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession(A Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (Itàlia). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives. En la literatura les característiques més importants són el preciosisme, l´exotisme, l´alusió als nobles, els móns desapareguts (la edat mitjana caballeresca, les corts dels Lluisos a França, les monarquies xineses i japoneses). Tenen molta influència el simbolisme i el parnasianisme. Un dels símbols més importants és el cigne. El modernisme oposa allò que és llatí a allò que és anglosaxó. El modernisme és una reacció que va en contra del positivisme, i que s´interesa per la teosofía i les ciències ocultes. En la narrativa s'oposa al realisme, optant per la novel·la històrica o la crònica d´experiències de l'alucinació i la bogeria; la descripció d'ambients de refinada bohemia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i la mort.

Antoni Gaudí, ha estat el màxim exponent del modernisme arquitectònic a Catalunya, juntament amb altres arquitectes com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol.

[edita] Corrents ideològics

-Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art.

-Esteticisme: donaven l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi, la seva religió.

[edita] Modernisme Musical

El terme Modernisme Musical ha estat utilitzat per l'investigador Carl Dahlhaus per designar aquest període.

A partir del 1890 comença a reflectir també l'actualitat. Això fa néixer una nova estètica en la que la música no ha de ser necessàriament bella i harmoniosa, sinó sobretot autèntica, i per tant, també pot arribar a ser desagradable.

A Catalunya, el Modernisme va ser una de les èpoques musicals més esplendoroses. El Modernisme musical català té alguns punts de contacte amb els altres modernismes, com és la voluntat de modernització, però, alhora molts punts divergents.

La música modernista catalana es caracteritza principalment pel wagnerisme (influència de l'obra de Richard Wagner) i el nacionalisme. Alguns dels compositors representants del Modernisme Musical a Catalunya són: