Miquel de Palol
De Viquipèdia
Miquel de Palol (Barcelona, 1953). Arquitecte, poeta i narrador. Nét del també escriptor Miquel de Palol i Felip.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, feia de catedràtic d'arqueologia a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.
L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Premi Joan Creixells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.
L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, La Vanguardia, El País, ABC, El Periódico de Catalunya, El Mundo, El Triangle, Interviu, El Urogallo, Avui, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN Club
[edita] El jardí dels set crepuscles
El llibre consta de tres parts. Al llarg de set jornades, set narradors diferents, expliquen, des de punts de vista diferents, la seva versió d’una mateixa història, en el Palau de la Muntanya, un refugi nuclear situat en una serralada que podria molt ben ser als Pirineus o a l’Himàlaia. Els hostes, es refugien d’una guerra nuclear devastadora, el motiu de la qual no és altre que la disputa de la possessió d’una joia de valor i poders incalculables. Aquests set narradors expliquen la història de com la Banca Mir aconseguí aquesta joia, i com la Banca passà a mans de la família Cros. Se’ns narra el conflicte d’interessos al voltant de la Banca i la joia i com la joia fou robada. La tècnica narrativa és molt peculiar. A la història inicial, hi ha els narradors, tots relacionats d'alguna manera o altre amb la família Cros i el seu entorn, que expliquen les històries, i dins d’aquestes històries apareixen nous personatges que expliquen d’altres històries i aquest procés es repeteix successivament fins a vuit vegades, creant així una espècie de joc de nines russes. Però això no és tot, ja que, cada història que s’explica, es fa amb un objectiu molt determinat: el de poder buscar l’aproximació més fidel a la veritat dels fets que envoltaren el robatori de la joia, conèixer la història de la Banca Mir i la dels Cros. És a dir, tot i que pugui semblar que cada vegada ens allunyem més de la història inicial, de fet, el que passa és que cada vegada veiem els mateixos fets des de punts de vista diferents. Apareixen els mateixos personatges amb canvis de noms, etc. Per tal de poder seguir el fil de la narració, cal una participació activa del lector, la qual cosa, és el que fa que Palol sigui un escriptor tan genial. El mateix Miquel de Palol afirma que no sap si El jardí dels set crepuscles és la seva millor novel·la però sí que sap que és la novel·la que li ha aportat més satisfaccions.
[edita] Grafomàquia
L'any 1993, publicà Grafomàquia. Es tracta del llibre central de l'obra de Miquel de Palol, punt de trobada on es recullen totes les experiències anteriors i conté l'artilleria de les properes, les quals es desenvolupen seguint un procediment coherent i lògic. Grafomàquia explora de manera sistemàtica diferents procediments d'autoreferència i simbolisme, que afecten tant la peça mateixa, com el llibre i com el conjunt de l'obra de l'autor, i que es basen en la música, la geometria, el llenguatge, la filosofia, les matemàtiques, en els enigmes i jocs. El temps és tractat topològicament i s'exploren les diferents possibilitats. La fragmentació del discurs també és important a Grafomàquia, tot i que és una constant en tota l'obra de l'autor (com ja passava amb El jardí dels set crepuscles). Grafomàquia i l'obra de Miquel de Palol en general són hereus d'un gènere procedent dels grecs antics, i que actualment sustenten principalment autors nord-americans. El subtítol de l'obra és ben significatiu: "Grafomàquia, o sigui el contrapunt aplicat a l'escriptura, en 36 invencions seguint diferents procediments formals, en diversos graus d'abstracció, i en els quatre gèneres." Contes en forma de L, en certa manera, segueix el mateix procediment formal de Grafomàquia, tot i que a més a més, en una de les narracions s'obtenen les respostes que van quedar a l'aire a Ígur Neblí i en un altre capítol s'expliquen més coses del món de El Troiacord.
L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn.
[edita] Ígur Neblí
La novel·la explica l’ascens social d’Ígur Neblí com a Cavaller amb la posterior conquesta de l’Últim Laberint d’un Imperi amb un ideal panhumanista obsolet. L’Emperador s’amaga i la lluita pel poder aboca l’Imperi a una guerra civil. L’administració totalment burocratitzada i perfectament jerarquitzada no pot evitar el caos permanent i arreu. La justícia i l’economia depenen de paràmetres tan arbitraris com l’atzar i el joc i la sensació d’inseguretat és permanent també per a les classes dirigents. Amb tot, el Cavaller Neblí no pot evitar de pensar que el seu ràpid ascens i els seus èxits formen part d’una planificació estudiada fins al més mínim detall. Un cop superat el Laberint, a conseqüència de la burocràcia Ígur Neblí no es reintegra al lloc que li correspon com a vencedor de l’últim Laberint i finalment la caiguda de l’heroi és inevitable. A Contes en forma de L, hi ha una prolongació de la novel·la, en la qual torna a deixar obert el destí del Cavaller Neblí.
[edita] El Troiacord
L'any 2001, Palol publicà El Troiacord, una obra mestra de la literatura catalana, així com de la literatura occidental de tots els temps. Es tracta del projecte literari més ambiciós de l'autor. De fet, Consulta a Ripseu, es tracta d'un conte filosòfic publicat l'any 1997, el qual és el pòrtic d'entrada a El Troiacord. El Troiacord està format per cinc volums i més de 1.300 pàgines (Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egípcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'àngel). Tot i que El Quincorn i El legislador van ser publicats abans que El Troiacord, en realitat van ser escrits després. El Quincorn i El Legislador, són dues novel·les que estan molt relacionades amb El Troiacord, tant pel que fa als personatges com per la temàtica. De fet, segons l'autor, El Quincorn podria ser considerat com un sisè volum de El Troiacord. L'any 1992, fou publicat Amb l'Olor d'Àfrica, un recull de contes on hi destaca en especial, sobretot perquè és el pilar fonamental de El Troiacord, un "conte" que l'autor anomena com a Fragments d'una Epifania; discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres del Dr. Sebastià Rombí. Els Exercicis sobre el punt de vista, no són altra cosa que una extensió del món d'El Troiacord. Hom pot interpretar el conjunt de l'obra de l'autor com una gran novel·la que integra totes les seves obres i personatges. Palol ha creat un univers immens, i cada novel·la és una petita part d'aquest món. Es podria comparar l'obra de Miquel de Palol amb la Comèdia Humana de Balzac.
[edita] Bibliografia
[edita] Poesia
- Lotus (1a part). Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972
- Lotus (2a part). Girona: El Pont, 1973
- Delta. Barcelona: El Mall, 1973
- Llet i vi. Barcelona: l'autor, 1974
- Arxiu de Poemes independents. Barcelona: Pòrtic, 1975
- L'Aneguet lleig. Barcelona: l'autor, 1977
- Quan?. Barcelona: Proa, 1979
- La flor de l'atzavara de Can Coris (1980)
- Encara mor aquella primavera. Barcelona: El Mall, 1981
- Salamó. Palma de Mallorca: Tafal, 1981
- Rapsòdies de Montcada. València: El Cingle, 1982
- El porxo de les mirades. Barcelona: Proa, 1983
- El viatge misteriós. Barcelona: Taller de Picasso, 1983
- Indiferència. Barcelona: Proa, 1986
- La nit italiana. València: Gregal, 1986
- Quintern. Màlaga: Ángel Caffarena, 1992
- Estudis en menor. Palma de Mallorca: El Cantor, 1995
- El sol i la mort. Barcelona: Proa, 1996
- Gralles al galliner. Barcelona: Proa, 1996
- Nombra y tendrás. Madrid: Visor, 1998
- Nocturns. Barcelona: Columna, 2003
- Miquel de Palol. Lleida: Universitat de Lleida, 2002
- Fot-li, que som catalans! (Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, Julià de Jòdar) Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005
[edita] Narrativa
- El jardí dels set crepuscles. Barcelona: Proa, 1989
- Sense compromís de perversitat (amb Maria de la Pau Janer). Barcelona: Tanagra, 1991
- Les Tres Ties. Barcelona: Destino, 1992 [infantil]
- Amb l'olor d'Àfrica. Barcelona: Proa, 1992
- Grafomàquia. Barcelona: Proa, 1993
- Ígur Neblí. Barcelona: Proa, 1994
- L'àngel d'hora en hora. Barcelona: Proa, 1995
- El legislador. Barcelona: Destino, 1997
- Consulta a Ripseu. Barcelona: Proa, 1997
- La fortuna del senyor Filemó. Barcelona: Cruïlla, 1997 [infantil]
- La Venus del Kilimanjaro (amb Xavier Moret). Barcelona: Cruïlla, 1998 [juvenil]
- Contes per vells adolescents. Barcelona: Proa, 1998
- El Quincorn: una història romàntica. Barcelona: Proa, 1999
- El Troiacord. Barcelona: Columna, 2001 (El Troiacord consta de cinc volums, els títols dels quals són: Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egípcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'àngel)
- Tancat per vacances (2003) (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)
- Les concessions. Barcelona: Columna, 2004 (Tots els Ets i Uts havia de ser el títol d'aquesta obra, però per motius aliens a la voluntat de l'autor, el llibre es va publicar amb el títol de Les concessions.)
- Contes en forma de L. Palma de Mallorca: Moll, 2004
- Gallifa. Barcelona: Columna, 2006
- Un home vulgar. Barcelona: Edicions 62, 2006
[edita] Assaig/Prosa de no ficció/Fotografia
- Descubrir España (1999)
- Els proverbis. Barcelona: Ara Llibres, 2003
- La poesia en el boudoir. Barcelona: Columna, 2003
- Jacint Verdaguer. Barcelona: Edicions Omega, 2003
- Antologia de Verdaguer (2003)
- Dos poetes. Barcelona: Columna, 2006
- Fot-li més que encara som catalans!(Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, Julià de Jòdar) Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006
- L'artista al seu taller II: fotografies de Francesc Serra (2002)
- Quadern de treball: La fortuna del senyor Filemó
[edita] Obra traduïda al castellà
- El Jardín de los Siete Crepúsculos (1992)
- Las tres tías (1992)
- Entre las hélices (traducció de Amb l'Olor d'Àfrica) (1993)
- Grafomaquia (1998)
- Igur Neblí (1994)
- El Ángel de hora en hora (1997)
- La fortuna del señor Filemón (1998)
- La Venus del Kilimanjaro (2004)
- El legislador
- El Quincornio (2001)
- Jacint Verdaguer (2002)
[edita] Obra traduïda a l'italià, holandès i alemany
- De Tuin der Zeven Schemeringen (Traducció a l'holandès de El jardí dels set crepuscles)
- Igur Nebli (Traducció a l'holandès de Ígur Neblí)
- Im Garten der sieben Dämmerungen (Traducció a l'alemany de El jardí dels set crepuscles)
- Il giardino dei sette crepuscoli (Traducció a l'italià de El jardí dels set crepuscles)
[edita] Premis literaris
- Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs de poesia, 1974: Quan?
- Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana d'Amsterdam, 1974: Amoris, dins Quan?
- Carles Riba, 1982: El porxo de les mirades
- Crítica Serra d'Or de poesia, 1984: El porxo de les mirades
- Joan Creixells, 1989: El jardí dels set crepuscles
- Crítica Serra d'Or de novel·la, 1990: El jardí dels set crepuscles
- Nacional de Crítica, 1990: El jardí dels set crepuscles
- Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 1990: El jardí dels set crepuscles
- Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España: El jardí dels set crepuscles
- Ciutat de Barcelona, 1995: Ígur Neblí
- Josep Pla, 1997: El Legislador
- Víctor Català, 1997: Contes per vells adolescents
- Sant Jordi, 1998: El Quincorn
- Josep Antoni Samaranch de poesia esportiva, 1998: Olímpia
- Premi Rosalia de Castro, 1998; pel conjunt de la seva obra.
- Crítica Serra d'Or d'Assaig, 2004: La poesia en el boudoir i Els proverbis
- Premi Joanot Martorell, 2006: Un home vulgar
[edita] Obres dramàtiques representades
- Selima (Lleida: L'Escorxador, 2000)
Selima, un conte del recull Contes per vells adolescents, va constituir, l'any 2000, el llibret d'una òpera del compositor Albert Sardà, estrenada a Lleida i interpretada pel grup Sitges 94.
[edita] En preparació
- L'Illa dels Morts
- Aire Pàl·lid
- Deudanís i Flodencens
- El testament d'Alcestis
