Max Roqueta
De Viquipèdia
Max Roqueta fou un poeta occità, nascut a Argeliers, Llenguadoc, el 1908 i mort el 2005. Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945.
Expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sap introduir en ritmes encantadors. Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs. Ha estat un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans (1945), del qual fou primer secretari general i després president, amb Carles Campròs, Robert Lafont, Pèire Bec, Fèlis Castanh, Mas Alier, Bernat Manciet, Ismaèl Girard, Renié Nelly, Danís Saurat i els francesos Tristan Tzara i Jean Cassou. Ha col·laborat intensament a nombroses revistes occitanistes com "Nouveau Languedoc", "Occitània" i "Oc", i ha estat president del PEN Club Occità.
[edita] Prosa
- Secrét de l’erba (1934)
- Sòmnis dau matin (1940)
- Sòmnis de la nuòch (1942)
- L’ataut d’Arnautz Daniel (1949)
- La pietat dau matin (1963)
- Vèrd Paradís (1961)
- Vèrd Paradís II (1974)
- Lo Maucòr de l'unicòrn(1992)
- D'aicí mil ans de lutz (1995)
[edita] Poesies
- Lo metge de Cuncunhan (1958)
- Lo manit e los encants (1996)
- Tota la sabla de la mar (1997)
- Lo corbatàs roge (1997)
[edita] Enllaços
- site du « Servici de la lenga occitana » de l'Université de Montpellier ; on hi ha undossier de Max Roqueta (en tres llengües)
- una presentació i extrets de la seva obra poètica a exposition Max Rouquette
- Necrològica de Libération
