Maurici Serrahima i Palà
De Viquipèdia
Maurici Serrahima i Palà (Manresa, Bages, 4 d'abril del 1834, Barcelona, 4 de febrer del 1904). Jurisconsult i advocat català.
Fill d'una modesta família obrera, mostrà un gran interès per la pintura en la seva infància. No podent-ne rebre classes en condicions adients a la seva ciuta natal, va aprendre a fer de barber. Al mateix temps, estudiava humanitats i llatí amb un frare exclaustrat. Traslladat a Barcelona, entrà com a escrivent en el bufet d'un notable advocat i començà els estudis de segona ensenyança, emprenent, per fi, la carrera d'advocat. Al mateix temps, mantingué el seu interès per la pintura, per la qual sempre en sentí una gran passió, formant-se amb Nolasc Vives i Cebrià.
El 1859 es llicencià en dret civil i canònic. El 1860, en dret administratiu. Tres anys després obtingué el càrrec de Secretari de la Secció de Comerç de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç. I, tot seguit, la de la Junta d'Obres del Port, en crear-se aquesta. L'organització d'aquesta junta se li degué en gran part.
Mentre, els seu bufet es va convertir en un dels més acreditats de la capital del principat. Durant la Revolució de 1868, l'Ajuntament de Barcelona el nomenà el seu assessor.
Es destacà per la seva claredat d'exposició. La seva reputació com a advocat culminà amb la intervenció en el cèlebre plet del Marqués d'Ayerbe, que li proporcionà un gran triomf davant del Suprem. Alguns del seus dictàmens s'han publicat a la Biblioteca Jurídica de Catalunya. Fou degà del Col·legi d'Advocats de Catalunya (1891-95). Formà part de la comissió redactora de l'apèndix de Dret Civil Català al Codi Civil espanyol. Fou, igalment, masgistrat honorari de l'Audiència Territorial.
Contrubuí a la fundació de la Sala Parés, l'any 1877, situat al número 3 del carrer Petrixol, en un edifici de la seva propietat.
