Makemo
De Viquipèdia
Makemo és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al centre de l'arxipèlag, a 570 km al nord-est de Tahití. L'atol té 70 km de llarg i uns 10 km de mitjana d'ample. La superfície total és de 72 km². La llacuna és la tercera més gran de les Tuamotu. Disposa de dos passos navegables. La vila principal és Pouheua, i la població total és de 745 habitants al cens de 2002. Disposa d'una església catòlica, una escola primària i un aeroport. L'activitat principal és la perlicultura.
L'atol va ser descobert pel comerciant de perles anglès John Buyers, el 1803. Altres noms històrics són: Philipps i Koutouzov.
Makemo és la pàtria del heroi llegendari Moeava. La llegenda explica que el famós guerrer es va enamorar d'Huarei, reina de l'illa Tepukamaruia. El gegant Patira es va posar gelós i els dos guerrers es van desafiar a un combat a l'illa de Makemo. Moeava va arribar el primer i va preparar una fona gegant. Quan el seu rival va aparèixer, va escollir una pedra gran, rodona i llisa, va fer una pregària al déu Tu, i va matar Patira d'un llançament al cap. Avui, es pot veure una enorme pedra rodona i llisa a la llacuna de Makemo. Es la pedra de Moeava.
Taula de continguts |
[edita] Comuna de Makemo
Makemo és el cap de la comuna que inclou quatre comunes associades i diversos atols deshabitats:
- Comuna de Makemo.
- Takume
- Haraiki
- Marutea Nord
- Comuna associada de Katiu.
- Illes Raeffsky
- Hiti
- Tepoto Sud
- Tuanake
- Illes Raeffsky
- Comuna associada de Raroia.
- Comuna associada de Taenga.
- Nihiru
[edita] Katiu
Katiu és un atol situat a 25 km al nord-est de Makemo. Té una superfície total de 27 km², amb una llacuna interior amb un pas navegable a l'oceà. La vila principal és Hitianau. La població total és de 375 habitants, que viuen principalment del cultiu de perles negres i de copra. Disposa d'una església catòlica.
Va ser descobert el 1820 per Fabian Bellinghausen. Altres noms històrics són: Osten i Saken.
[edita] Taenga
Taenga és un atol que es troba a 670 km al nord-est de Tahití. Té una superfície total de 20 km², amb una llacuna interior amb un pas navegable a l'oceà. La vila principal és Henuparea. La població total és de 115 habitants, que s'alimenten de piscicultura. També hi ha algunes granges de perles. No disposa de gairebé cap infrastructura.
Va ser descobert per l'anglès John Buyers el 1803. Històricament també s'ha conegut com Holt.
[edita] Raroia
- Vegeu l'article principal sobre Raroia.
[edita] Takume
Takume és un atol situat a 8 km al nord-oest de Raroia. La superfície total és de 7 km². Disposa d'un pas navegable a l'interior de la llacuna. La vila principal és Ohomo. La població total és de 100 habitants, dependents de la comuna de Makemo. Disposa d'un aeròdrom.
[edita] Nihiru
Nihiru és un atol situat a 700 km al nord-est de Tahití. La superfície total és de 20 km². La llacuna interior és tancada sense cap pas navegable. Només hi ha uns 20 habitants dependents de la comuna de Taenga. No disposa d'infrastructures.
[edita] Illes Raevski
- Vegeu l'article principal sobre les illes Raevski.
Són un grup de tres atols petits al centre de les Tuamotu: Hiti, Tepoto Sud i Tuanake.
[edita] Haraiki
Haraiki és un atol situat a 640 km a l'est de Tahití. És de forma triangular amb una superfície total de 4 km². La llacuna interior és doble, amb un sol pas navegable. És deshabitat.
Va ser descobert, el 1768, per Louis Antoine de Bougainville. Històricament s'ha conegut amb els noms de: Maraiki, Heraiki, San Quintin i Crocker.
[edita] Marutea Nord
Marutea és un atol situat a 650 km a l'est de Tahití. La superfície total és de 7 km². La llacuna disposa d'un pas navegable. És deshabitat. Històricament s'ha conegut amb el nom Furneaux. S'anomena Nord per distingir-lo de Marutea Sud, a la comuna de Mangareva.
