Mínim de Maunder
De Viquipèdia
El mínim de Maunder és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com van observar els astrònoms de l'època. Rep el nom de l'astrònom solar E.W. Maunder qui va descobrir la carestia de taques solar durant eixe període estudiant els arxius d'eixos anys. Durant un període de 30 anys dins del mínim Maunder, els astrònoms van observar aproximadament 50 taques solars, mentres que el típic seria observar entre unes 40.000 i 50.000 taques.
Taula de continguts |
[edita] Les observacions de les taques solars
El mínim de Maunder va ocórrer entre 1645 i 1715 quan només es van observar aproximadament 50 taques en compte de les entre 40.000 i 50.000 taques típiques. L'activitat en taques en períodes de 10 anys entre 1610 - 1681 és com segueix:
| Taques solar per dècades | - | 1610 | 9 | - | 1620 | 6 | - | 1630 | 9 | - | 1640 | 2 | - | 1650 | 3 | - | 1660 | 1 | - | 1670 | 0 | - | 1680 | 1 |
|---|
Durant el mínim de Maunder hi havia prou taques solars perquè pogueren extrapolar-se cicles de l'11 anys. Els màxims van ocórrer en 1674, 1684, 1695, 1705 i 1716.
L'activitat de la taca solar es va concentrar llavors en l'hemisferi del sud del Sol, excepte l'últim cicle quan les taques solar també apareixien en l'hemisferi nord.
Segons la llei de Spörer, a l'inici d'un cicle les taques apareixen a elevades latituds, durant el cicle van apareixent a més baixes latituds, fins que aconsegueixen latituds de 15° en el màxim solar. La mitjana continua baixant fins a 7° i després d'això, mentres les taques del cicle vell s'acaben, el nou cicle albira el seu començament amb noves taques a latituds altes.
La visibilitat d'estes taques també està afectada per la rotació diferencial del Sol (distintes duracions de la rotació solar en cada latitud):
| Latitud Solar |
Període de Rotació |
|---|---|
| 0° | 24.7 dies |
| 35° | 26.7 dies |
| 40° | 28.0 dies |
| 75° | 33.0 dies |
La visibilitat de les taques està afectada perquè les observacions es fan des de la eclíptica i el pla de l'eclíptica està inclinat 7° respecte a l'equador del Sol (0° de latitud).
[edita] La Petita Edat de Gel
El mínim de Maunder va coincidir amb la part més freda de l'anomenada Petita Edat de Gel durant la qual Europa, Amèrica del Nord, i potser la resta del món, va patir hiverns molt crus.
Si hi ha una connexió causal entre la baixa activitat de les taca solars i els hiverns freds és un tema que encara es discuteix. Alguns científics pensen que la variació solar és la responsable del canvi climàtic més que el diòxid de carboni (vegeu escalfament global).
[edita] Altres observacions
Investigacions recents publicades suggereixen que la rotació del Sol va patir un retardament en la part més central del mínim de Maunder (1666 -1700). Al nivell actual del nostre coneixement de la física solar, un Sol més gran i més lent implica necessàriament un Sol més fresc i que proporciona menys calor a la Terra. El mecanisme que fa que una estrela s'expandisca i contraga és fins i tot incerta, encara que moltes estreles pateixen pulsacions.
La més baixa activitat solar durant el mínim de Maunder va afectar la quantitat de radiació còsmica que va aconseguir la Terra. El canvi resultant en la producció de carboni-14 durant eixe període va causar inexactitud en la datació per carboni radioactiu fins que aquest efecte va ser descobert.
L'activitat solar també afecta la producció de beril·li-10, i les seves variacions en la producció d'aquest isòtop s'usen per a reconstruir l'activitat solar.
S'han descobert altres mínims històrics de la taques solars o per l'anàlisi de carboni-14 en els testimonis de gel o en els anell dels arbres; aquests inclouen el Mínim de Spörer (1450 -1540), i el Mínim de Dalton (1790 -1820). En total sembla haver-hi 18 períodes de mínims de les taques solars en els últims 8.000 anys, i els estudis indiquen que el Sol roman un quart del seu temps en aquestos mínims.
[edita] Vegeu també
Categories: Sol | Clima
